L'AVE i les rodalies: Manresa per la independència

Ahir dimarts ens assabentàvem de la inauguració de la línia de l'AVE Madrid-Alacant. L'AVE, sí: ja fa temps vaig renunciar a l'acrònim TGV perquè l'AVE no és un Tren de Gran Velocitat sinó, a la fi ho he entès, un concepte: Alta Velocidad Española. Altissima! Pagant els altres. Parlem de 1920 milions d'euros per un trajecte de 165 quilòmetres que tot just redueix el trajecte en cinquanta minuts. I que no fa sinó aprofundir aquella Espanya radial, políticament radial i radialment ineficient, costi el que costi. I ens costa molt! Al capdavall, Europa "només" ha aportat 232 M €. Els altres 1700... endevineu d'on surten?

Sebastià Alzamora ho sintetitzava extraodinàriament a la seva columna de l'Ara: Via ràpida cap a la independència, un títol que l'autor confessa que li va inspirar el propi president Rajoy, quan va definir la nova línia com "Una artèria de riquesa". Per hortera i per fals. "L'artèria en qüestió neix obturada per manca de reg sanguini. És a dir, per manca de viatgers. Fins i tot les criatures adoctrinades de primària saben que un AVE espanyol és, per definició, deficitari. Encara fa de més mal suportar la inauguració d'una via ràpida entre Madrid i Alacant que no passi, si més no, per València. Amb tots els respectes per Alacant, entre aquesta ciutat i Madrid, des del punt de vista de les infraestructures, no hi ha cap artèria de riquesa, sinó un rajolí de misèria. Senzillament, el volum de viatgers que tindrà aquest AVE no podrà mai amortitzar el cost de la inversió".

Alzamora continua: "Hi ha aquella frase de Josep Pla segons la qual no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. (...) La ironia de Pla també serveix per explicar la insòlita disposició radial de les xarxes ferroviàries espanyoles, que per anar de Còrdova a Barcelona t'obliguen a passar per Madrid, a veure si se t'encomana una mica d'esperit nacional per via fèrria. Tant PP com PSOE han tingut clara i indiscutida aquesta manera de fer les coses (...) Tant és si governen els uns com els altres; el radialisme és sempre el mateix". I al darrer paràgraf, ho sentencia: "La imatge dels ministres (...), sumades a la de Rajoy i el príncep Felip, mantenint una conversa trivial dins un vagó de tren, en temps de sis milions d'aturats, resultava una trista apologia del desastre governamental espanyol. L'AVE és un dels millors arguments possibles a favor de la independència de Catalunya".

Tot això és més que escandalós però, com als patufets, encara n'hi ha més. I és que amb poques hores de diferència, la ministra de Foment, Ana Pastor, venia a Barcelona per signar amb la Generalitat el nou contracte de servei per a la gestió de Rodalies i Regionals a Catalunya, fins l'any 2015. Atenció: 165 milions per a diverses inversions i millores del servei. Cent seixanta-cinc. Ei! I si arriben!! Que no fa pas tant temps que en Zapatero en va prometre 4000 i no vam passar dels 300... Ara no cal insistir en veure d'on s'obté un major rendiment econòmic, una major eficiència social, en definitiva, que ens convé i què no. I què ens costa.

Al capdavall, i per si tot plegat no fos suficient, des de la molt noble, molt lleial i benèfica ciutat de Manresa, descobrim atònits i astorats que el nou contracte de Renfe-rodalies passa de llarg i oblida la nostra històrica línia R4, malgrat les reiterades demandes d'entitats, institucions i administracions locals. Res. O, dit pels amics de l'AVE, "nada". No n'hi ha per tirar el barret al foc? En cal la independència-express, i tant! Però també ens cal un projecte de pais nou i per tothom. Que vol dir, inexcusablement, reequilibrat i sostenible.

La foto és una antiga majòlica de la que fou companyia de "ferrocarriles del Norte". A l'estació de Manresa, amb més d'un segle d'història, des d'aquest mes de juny que ja no hi ha ni lavabos. Tot plegat lamentabilíssim!