dissabte, 2 de febrer de 2013

L'ANC també al Pont de Vilomara

Podria semblar ben bé que l'Assemblea Nacional Catalana -l'ANC- va ser víctima del seu èxit, a la manifestació de la Diada. I, de fet, tal i com han anat les coses és cert que partits, i líders de partits, des d'aleshores han cobert de llarg i de sobres totes les portades de l'actualitat infomativa. A vegades elevant l'objectiu, a vegades fent pura pena, que de tot hi ha hagut ("Creuen els impius que ningú els perseguirà!"). I després del 25-N encara més, és clar. Però, i l'ANC? Què se n'ha fet? Doncs l'ANC no ha parat de treballar, com ho ha fet des del primer dia. Pentinant tot el país, nuant complicitats, generant "un nucli a cada poble". Per això, aquest vespre de dissabte amb M. ens hem arribat fins El Pont de Vilomara, que és el poble on fa vint-i-sis anys que treballa de mestra. Poca broma!.

Reunits a la sala de cultura, a la taula presidien en Josep Camprubí i Josep Emili Puig, de l'ANC, i Laura Vilagrà, de l'Assemblea de Municipis per la Independència -l'AMI. I a la sala... una trentena de persones! Cal ser del Bages per valorar l'èxit de la convocatòria que, per ser francs, ni el més optimista de nosaltres hagués encertat ara fa un any. Al Pont de Vilomara s'ha comentat el moment polític que vivim, el paper de l'ANC i de l'AMI, i de la conveniència de continuar empenyent des de la base, més enllà de la xarxa de partits i institucions. Després hi ha hagut un torn de paraules d'una absoluta franquesa -les pensions, la llengua, el Barça o el paper del castellà a la futura República Catalana. Però calien resultats, i a la recta final el Josep Emili reblava: "Ara l'objectiu és assegurar l'èxit del proper referèndum, i per això és imprescindible un nucli de l'ANC a cada poble!". Per als que encara dubten o no troben l'hora del compromís, per tots aquells que creuen que tan se val, la veritat és que fins a deu persones s'han acostat a la taula i han deixat les dades. I me'n vaig a dormir sense cap mena de dubte: el Pont de Vilomara també s'incorpora a l'ANC, que és com dir que s'incorpora al camí de la independència. Sense fresa ni estirabots. I aleshores li dic a M. que la feina mai no és en va. I ens en tornem a Manresa, contents.

La foto, de Maria Vilarnau: els d'ERC no hi podíem pas faltar....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada