dilluns, 25 de febrer de 2013

Junqueras s'arromanga i guanya

Tot just fa quatre dies que un sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presenta per primera vegada ERC encapçalant la intenció directa de vot dels catalans. La tendència es reforça a l'apartat de valoració dels líders, on el president d'ERC, Oriol Junqueras, és el polític més ben valorat a Catalunya, amb una nota de 5,88 sobre 10! Certament, alguna cosa està canviant en el mapa polític del país...

Ho dic pel sondeig del CEO, i ho dic també perquè encara conservo les notes d'un Junqueras pletòric a Santpedor, fa una setmana, comentant el dificilíssim moment que viu Catalunya: empreses que tanquen i botigues que no obren. L'increment diari d'aturats o les100.000 famílies que ja no reben cap tipus d’ajut. "El país se’ns desfà a les mans" va dir aquell dissabte. I va afegir que "per fer-hi front necessitem les millors eines possibles, per poder ajudar la gent". I les millors eines possibles són, ras i curt, les d’un Estat.

Perquè Junqueras no parla d'oïda: venia de Sant Vicenç de Castellet, on va trobar-se amb treballadors de l'empresa Power Controls que li demanaven com evitar el tancament de la planta, on fins ara treballaven 135 persones. Junqueras escolta i s'explica: "hem de posar el futur del país en mans dels ciutadans del país, a través d’un referèndum o unes eleccions plebiscitàries". I sempre des d'una posició que vol ser al servei de tothom, recosint el país, per evitar que ningú "se’ns despengi". I, per això, "hem de donar senyals, demostrar a tothom que tot això ho fem per ajudar la societat. Per això cal que les decisions que prengui el govern es prenguin per ajudar la gent i, quan no es puguin prendre, s’ha d’explicar el motiu perquè no es pot fer més. Perquè aquesta partida no es juga només en l’àmbit de la raó, sinó dels sentiments, dels valors i del sentit de justícia".

I a continuació els argumentaris. A Santpedor Junqueras s'agafa temps, es treu l'americana i baixa entre el públic per preguntar-nos "podríem tenir un pressupost de la Generalitat amb retallades zero?". L'auditori fa que sí, és clar, però no acaba de tenir gaire clar com. Aleshores Junqueras s'arromanga directament i traspua pedagogia per tots els porus, mostrant fins a tres camins que desgrana davant l'auditori.

-N'hi hauria prou que del total d'impostos que paguem els catalans i que no ens retornen (16.000 M d'euros!), l'estat ens en retornés tot just una quarta part : 4.000 M

-O bé n'hi hauria prou que l'Estat pagués la meitat (4.000 M) dels 8.000 M pressuposats que deu a la Generalitat, i que de fet està obligat a pagar-nos d'acord amb l'Estatut.

-O bé si s’aixequés el sostre de dèficit. L'Estat, fins i tot contra el criteri de la UE, ens l'ha situat al 0'7%. Si aquest sostre se situés a un 1'5% la retallada podria quedar en 1.600 M d'euros...

Com que el tercer camí ja té un nivell, Junqueras hi torna, convençut que és des del coneixement que anem a convèncer: "L'Estat, en canvi, no només no es rebaixa el seu sostre de dèficit, sinó que es permet de sobrepassar-lo de 70.000 M en un sol any!" Les xifres maregen per incomptables, i aleshores exemplifica: "amb la despesa en armament de dues setmanes, evitaríem totes les retallades que ha de fer la Generalitat en salut i educació!". 

A Cal Llovet no hi ha pressa. Som 800 persones. I posats a fer, hi ha un torn de preguntes i tot!. A la primera, "perquè tot això no ho explica el govern català?"diu no saber-ne la resposta. "Els ho dic cada dia: expliqueu-ho. Les retallades són molt injustes però almenys que s'entenguin. Quedarem igualment emprenyats però almenys sabrem amb què!". També hi ha qui reporta l'acusació freqüent, "que diu que sempre donem la culpa a Madrid". Respon Junqueras: "Cert, però és que la té!". També hi ha qui reclama canviar prioritats i fer retallades en altres àmbits. Junqueras torna a assentir: "Es podrien canviar les prioritats. Per exemple, ERC és partidària d’eliminar el concert amb les escoles d’elit. I això representaria un estalvi de 23 M..." però ja es veu que la xifra és del tot insuficient per compensar els 16.000 M del dèficit fiscal.

Per això el president d'ERC rebla: "On de debò decidirem el nostre futur, serà votant junts en un referèndum que ens permeti proclamar la independència". I és clar que hi hauran pressions com ja n'hi ha ara, dels que no volen que ens en sortim, dels que tenen més diners, més poder i més mitjans de comunicació. "Per això el nostre principal capital social, econòmic i polític som nosaltres. La partida es decidirà en funció de quants siguem, perquè és a les urnes on podem guanyar. I això depèn de nosaltres, del nostre compromís i de com ho expliquem a la gent". I arromangat, tossut i exultant convida a tots els assistents a deixar-hi la pell. Inoblidable! Certament alguna cosa canviarà en el mapa polític del país: ara ja sabem que el futur el podem escriure nosaltres.

Publicat a ManresaInfo avui mateix. 

La foto, magnífica, és de Maria Vilarnau i és presa en el darrer moment de la intervenció de Junqueras, confós entr el públic.
Consignar encara que aquell migdia continuà amb un àpat amb més de dues-centes persones atapeïdes, l'aclamació de vint-i-dos nous militants d'ençà les darreres eleccions i -sorpresa!- fins recital de poesia improvisat amb bocins de Ventura Gasol. A dos quarts de sis la darerra sentència junqueriana ens recorda que tenim dret a guanyar, i que guanyarem! Que ni el PRI a Mèxic ha guanyat sempre, vaja!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada