dijous, 28 de febrer de 2013

Contra l'estabilitat i el conformisme

Tot just un fragment de l'article que avui publica Joan Mauel Tresserras a les pàgines de debat, a l'Ara, Dessacralitzar l'estabilitat. Talment sembla fet a mida per recordar-nos l'obituari del dia: amb noranta-cinc anys ens deixa Stéphane Hessel. A classe l'hem recordat, si més no perquè és ell qui va fer una crida, especialment adreçada als joves, a la insurrecció pacífica, a no claudicar davant la dictadura actual dels mercats financers que amenacen la democràcia, a no permetre tanta injustícia. "Preneu el relleu, indigneu-vos! Perquè la pitjor actitud és la indiferència!". Al capdavall, Hessel constatava que tampoc no n'hi ha prou amb indignar-se. També cal implicar-se per mirar de canviar les coses. Torno a Tresserras i recullo els tres darrers paràgrafs de l'article. El mite de l'estabilitat també pot ser un parany! Doncs vinga, com reclama Hessel, no ens rendirem...

L'estabilitat no pot constituir ni l'eix ni el mètode principal d'una política ambiciosa quan la situació de crisi profunda s'allarga i exigeix canvis estructurals. (...) Quan s'aguditza el patiment d'un nombre creixent de persones, empitjora la falta de perspectives o continua l'hemorràgia de la desigualtat extrema, l'estabilitat no pot ser presentada com el gran instrument per sortir de l'atzucac. Perquè en aquestes condicions, malgrat la seva importància, prioritzar l'estabilitat pot aparèixer com una coartada o com un símptoma d'impotència davant dels problemes.

Necessitem unes formacions polítiques i un Govern que gosin ser impopulars perquè diuen la veritat, perquè presenten la realitat del país amb tota la seva cruesa, perquè no ens amaguen la part del diagnòstic que assenyala, denuncia i ens interpel·la sobre les nostres ineficiències i mesquineses. Necessitem unes formacions polítiques i un Govern que procurin ser justos i precisos en l'anàlisi de la crisi i, en general, dels nostres mals comunitaris, i justos i precisos en l'adjudicació i l'assumpció de responsabilitats.

I necessitem unes formacions i un Govern que gosin indignar-se amb l'estat de coses actual i reaccionin amb prou radicalitat i audàcia. Que s'arrisquin a formular propostes i s'hi comprometin de manera que el seu lideratge guanyi presència i es mereixin el respecte i el suport social més amplis. Perquè puguem percebre, finalment, que ens defensen. Que no són els representants del sistema davant de la gent, sinó els representants de la gent davant del sistema.

Joan Manuel Tresserras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada