dimecres, 6 de febrer de 2013

Set de febrer, dos anys al Catà

I els anys passen de pressa! Demà faré dos anys rodons a l'Institut Guillem Catà. Puc dir que encara estic content d'anar-hi? M'agrada treballar a l'institut, i m'agrada treballar amb la canalla. Pensar, jugar, estudiar plegats... M'agrada tot això i creure que aprenen alguna cosa subtilment més important que no pas el contingut dels temaris -feixucs, fragmentats i més d'un cop inútils. Ho puc dir en positiu: m'agrada pensar que aprenem alguna cosa subtilment més important, al costat dels temaris. I els nanos creixen enmig de dies de sol i de pluja. Amarats de les mateixes contradiccions que tenim o vam tenir, però amb un desig molt viu de sortir-se'n. Els de la foto els vaig conèixer a mig tercer d'ESO i avui érem a l'Autònoma, a veure la universitat per un forat... 

I és clar que també en conec de derrotats i amb plom a l'ala!. Que arriben tard, que s'han sentit carallots, que acumulen retrets i carbasses, que mai no fan els deures -o que no els fan mai bé. Que et posen a prova, entre desafiants i porucs. Que necessitarien molt més que tres hores de gramàtica setmanal -i tu fas curt de tots els recursos, perquè no ens ha estat donat de fer miracles. O potser sí? Siguem francs: no cada dia ha estat una victòria, precisament... i fins a vegades he rumiat si no era jo el ruc perquè, de rucs, els mestres també tenim dies que ens en sentim. I no pas davant dels nanos! Sense estratègies, sense temps per compartir, sense treball de grup... sacrificat tot a l'altar de l'eficiència, competència i programància. I salpebrat amb la crisi i la diversitat cultural, com si això fes bones totes les impostures...

Ho deixo. Però és que en fem tantes de coses inútils que, si badem, encara se'ns escaparia la il·lusió. Que deu ser el més terrible per un mestre... Al capdavall, avui encara estic més convençut que no pas fa dos anys, de la importància d'educar. Convençut que, si en tenim ganes, podem fer moltes més coses per una educació millor. Fins i tot amb vent de cara! Una idea més, un esforç més, una estona més. Si ho fes d'una altra manera em semblaria, de debò, esgotador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada