...i vam ballar la Bolangera!

Aquest 21 de febrer, com tots els 21 de febrer que es recorden, va ser la Festa de la Misteriosa Llum a Manresa. Una festa que celebra la vinguda d’una llum misteriosa, des de Montserrat, el 21 de febrer de 1345, i que va fer possible la construcció d’una sèquia fa més de sis-cents anys. que sempre més ens ha abastat l’aigua. Em deixo moltes coses, però allò que compta és que la Llum commemora un brillant testimoni de la tossuderia i l’enginy dels manresans. I, també, de la seva fructífera desobediència.

De manera que cada 21 de febrer tenim ofici solemne, amb desfilada, tronada i danses de la imatgeria a la plaça Major. Com que la història s’ho val, ja fa anys que el cap de setmana anterior o posterior es produeix la seva recreació en un entorn medieval, amb molt de pèplum amb llances i espases, l’inevitable mercat i la presència del rei Pere III i el bisbe de Vic, amb els respectius seguicis. Però siguem francs, el dia de la Llum, el matí del 21 de febrer, ja fa temps que decandia, potser perquè des de la missa als balls de la imatgeria a plaça, reclamen només una actitud d’espectador passiu, manresaníssimament estàtica.

I això que la Llum és una festa que té de tot! Una bona història, un calendari consolidat i fins una certa litúrgia, música inclosa. Però no devia ser del tot completa. O no ho ha estat fins ara fa quatre anys, coincidint amb el centenari de l’Esbart Manresà. Els de l’Esbart es van empescar aleshores la recuperació (sic) d’una dansa que tothom pogués ballar, un ball pla que anomenaren “La bolangera”, i que a partir d’alguns tallers la van començar a difondre. “La bolangera” es balla després dels balls de la imatgeria de la ciutat, sigui per la Llum o sigui per Festa Major. I va molt bé perquè és obert a tothom, no és difícil i enganxa.

I enganxa perquè permet la participació. Perquè permet ballar i, ballant, fa que t’ho passis bé. Per això em penso que “la Bolangera” és una gran troballa que enguany hem posat a prova amb els alumnes de l’institut Guillem Catà que han volgut venir a ballar-la. Una vintena? No gaires més, però moguts per la professora de música, assajats al mateix centre en dues sessions pel director artístic de l’Esbart, van acabar la dansa immensament feliços... Sota un cel de plom i enmig dels gegants i els nans, puc dir que molts d’aquells nois i noies han viscut la seva primera Llum? Doncs sí, ho dic i ho defenso. Completament ignorants de les nostres tradicions, sense cap apriorisme que no fos passar-s’ho bé, estic convençut que quan van ocupar el centre de la plaça al so de “la Bolangera” feien un pas de gegant en la seva condició de futurs ciutadans.

L’any vinent serem més, segur. Fora del centre i fora de l’horari escolar. Val la pena provar-ho, pel pur gust de ser-hi i passar-s’ho bé. Absoluta cultura popular. Pel gust de sentir-nos membres d’una comunitat. Festiva, tossuda i trempada. I fins, quan convé, desobedient.

Publicat avui a NacióLaFlama.cat

La foto, a la plaça Major de Manresa, pocs minuts abans de començar!