dissabte, 28 de juliol de 2012

Aquest concert vol fermesa

Ara fa tot just un parell d'anys d'aquella manifestació que omplí a vessar els carrers de Barcelona amb un clam unànime: Independència. Semblava que tot s'accelerava i... no va passar res. O sí?. Hi va haver, certament, el relleu governamental a Catalunya, i després a Espanya, però això no ha fet menys crua la realitat: vivim un crisi sense precedents i, per tota resposta, se'ns recepten tisorades als nostres drets socials i des de Madrid –des d'un calculat ofec econòmic- emprenen la definitiva recentralització de l’Estat.

Però alguna cosa sí que ha avançat, i avui les enquestes indiquen que el 51% dels ciutadans de Catalunya ja considerem la independència com la millor solució als nostres problemes. Per tot plegat, la votació d'aquest dimecres al Parlament de Catalunya era fonamental, quan la majoria ha optat a favor del concert econòmic. Amb el president Mas al davant i amb ERC empenyent al darrera. "Ara tenim la millor conjuntura. O ara o mai" emfasitzava el MHP sumant al vots de CiU els d'ERC i els d'IC-V. O el d'Ernest Maragall en un gest valent, que l'honora.

I és que no tenim altra opció: ens cal la caixa i la clau de la caixa. Aquest és el sistema de finançament que ens convé. El concert econòmic que funciona (amb total satisfacció de PP i PSOE) al País Basc i també a Navarra. Ras i curt, la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disposició de tots els impostos que paguem. Perquè necessitem els nostres impostos per invertir a les escoles i als hospitals, per pagar mestres, policies o bombers. Per ajudar els nostres aturats o construir infraestructures que millorin la nostra competitivitat... El concert econòmic és, sens dubte, la millor eina que tenim, per tot això i fins per preparar el país cap a la futura República Catalana. Com deia Oriol Junqueras el mateix dimecres, "Avui aprovem la independència fiscal del país i ha de servir perquè ningú no ens pugui intervenir amb els diners que ens pren, que ens deu i que no ens paga".

Tot això, a Espanya, ja fa temps que ho saben. I el menyspreu de les primeres respostes delata els seus temors. En aquestes circumstàncies, els propers mesos són cabdals. Perquè, quan la proposta torni a topar amb la paret, quan el gest esdevingui inútil, aleshores, què farem? Què voldrà fer el President? No s'hi val cap renúncia sinó la fermesa que engega unilateralment la Hisenda general de Catalunya... Això, o precipitar unes noves eleccions amb voluntat constituent!

Ara fa dos anys els ciutadans omplíem els carrers. I han calgut aquests dos anys perquè també una majoria parlamentària aposti decididament i sense ambigüitats per la sobirania fiscal. Valorem-ho com un pas molt important. Perquè disposar de la caixa i de la clau de la caixa és imprescindible si volem aconseguir la independència política, l'única fórmula que ens ha de permetre garantir el benestar i la qualitat de vida. Però siguem conscients que el camí encara és llarg i que, tot i que cada vegada és més gran la majoria social que ens hi acompanya, des d'ara cada gest reclama tota la fermesa política.


Publicat avui a ManresaInfo

La foto torna a ser de la Plaça major de Manresa, en aquest cas de dijous passat. Més gent i més diversa. En Lluís Vidal de CCOO va llegir un text en nom dels "Ja n'hi ha prou" de Manresa, netament sindical però sense eludir el tema: ens cal la caixa i la clau de la caixa. El govern del país ara no pot tornar a l'ambigüitat o la dilació. Només fermesa, si ens vol tenir al seu costat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada