Demà dijous tornem a la plaça

Amb el correu electrònic d'avui m'arriba un pdf mínim, de disseny apressat. Diu "Ja n'hi ha prou" i ens torna a convocar demà dijous, a les set de la tarda, a la Plaça Major de Manresa. La convocatòria reclama lluitar pels nostres drets i enumera els socials, els democràtics i també els nacionals. Poca broma!. I qui són aquests "Ja n'hi ha prou"?. No hi ha gaire més informació: els que convoquen la concentració són un col·lectiu local de sindicats, partits i entitats. I sí, em sembla un pèl primitiu en les formes, però són d'una eficàcia extraordinària: a Manresa fa quinze dies ja vam tenir la capacitat de reaccció de sortir al carrer, aleshores que el senyor Rajoy imposà les seves tisorades, increments impositius i d'altres mesures destraleres. Dijous passat la cosa gairebé fa figa perquè molts van anar fins a Barcelona i a Plaça no féiem especialment goig. Per tot plegat, m'agrada veure que demà s'hi torna. Sí, ja ho sé. Sense resultats immediats. Però amb aquella capacitat de mobilitzar, de reprendre la gimnàstica social, tan saludable! La musculatura política i l'intercanvi d'idees -a plaça s'hi coneix gent i criteris- necessita sessions del calendari. I com que la tardor s'endevina calenta, ja cal que ens anem entrenant...

D'en Joan Manuel Tresserras, un fragment d'aquest dilluns a l'Ara: "Com més greus i pertorbadors siguin els efectes de la crisi sobre les persones i les famílies, més gran serà la necessitat col·lectiva d'expressar la disconformitat amb la situació i la decepció amb l'actuació dels representants polítics. Aquests representants, atrapats en la reducció de la política a simple espectacle mediàtic, immersos en el tacticisme permanent i sense capacitat d'acció si no és per retallar prestacions o incrementar la pressió fiscal sobre el treball, apareixen com a responsables subsidiaris de la crisi econòmica. La seva pròpia teatralitat els fa la cara més visible d'un sistema en què la majoria de poders efectius, els que no se sotmeten a plebiscit, es mantenen discretament ocults. Per això, les institucions i partits polítics esdevenen, a ulls de la majoria, còmplices de l'estat de coses. Segurament, en molts casos, no és gaire just. Però també és evident que no s'ha fet l'esforç necessari per canviar les maneres de fer política; per fer la política més transparent i participativa; per rearmar-la de legitimitat.

(...)

La presència multitudinària al carrer és un acte d'afirmació per recordar als més desmemoriats que hi som i que volem fer valer el nostre criteri perquè, sense aquest nosaltres ciutadà, el teatre institucional no té sentit. Prendre el carrer i el control directe de les coses, al capdavall, vol dir prendre'ls d'aquells que només els ostenten transitòriament i per delegació. Tothom que exerceix alguna responsabilitat política per elecció o per delegació ha de saber que la gent tenim la potestat de rescindir-li el contracte de confiança. Això no ens atorga automàticament la raó en tot el que fem i proclamem. Però mereixem respecte, atenció i explicacions. No som simples electors o clients. Som la societat activa i en marxa. Tot i que només algunes virtuts socials s'alimentin de les nostres ingenuïtats. I malgrat que molts dels vicis de la política professional siguin ben presents en els nostres comportaments ordinaris."

Doncs amb tots els matisos que convinguin, demà... tornem a la plaça!


La foto, de Maria Vilarnau dijous pasat, il·lustra un factor de profunda naturalitat a Manresa: gent amb trajectòries ben difrents, a l'hora de reclamar aquests drets socials, democràtics i nacionals, triem l'estelada com a element comú. I ningú no en fa escarafalls. Deu ser, com deia en Dylan, que els temps estan canviant...