Política a la barberia

Els dies d'agost poden ser terriblement desmenjats. Hi ha un no-sé-què que ho tenyeix tot de vacances, fins i tot entre els que treballen, com si no s'hi acabessin de posar. I amb tot, estic de sort, passo per la perruqueria del barri i la veig oberta. L'home, enguany, no tanca i es menja la tarda calmosa a cop de tisora i aire condicionat. Decideixo esperar-me -la cua és mínima- i fullejo consirós el diari que ja he llegit a casa de bon matí. El moment és ideal per avorrir-se, però un nou client obre la porta. Veu com jo he vist que serà cosa de poca estona. Entra i s'asseu. Enlloc de fullejar papers em mira i, resolt, em demana si no és que jo sóc polític. "N'he fet, de política" li responc entre modest i desganat. L'home insisteix. "Però heu estat a l'ajuntament, oi?" Li dic que sí, que gairebé dotze anys però que ara no, que ara sóc professor de català en un institut d'allà la vora. L'home no en té prou, i furga. "Després no vau ser a la Generalitat?". El Diego, que pel cas és l'amo de l'establiment, es gira de la feina, se separa un moment les ulleres i li demana si em farà tota la fitxa. No cal perquè l'home -un bon home, m'afanyo a dir-ho- ja ha fet pública la seva conclusió: "vivíeu bé, oi? féieu calers...". Em sobta tant l'afirmació que m'hi franquejo encara que de primer no em vol pas creure: "miri, si vol fer calers no es dediqui a la política. Almenys si els vol guanyar honestament. I pel que fa a treballar, se'n faria creus: és el primer agost en setze anys que estic de vacances i a la fresca". És una brama curiosa aquesta que vol fer creure que la política és cobrar i jaure. Una brama curiosa i plena de riscos: altrament no es voldrien dedicar a la política sinó els ganduls i els barruts. I amb ganduls i barruts les coses no rutllen. "Però no em direu que no h'hi ha de ganduls i barruts -m'etziba l'home que és fuster i que, com a les pel·lícules, ara s'ha acostat amb una cadira allà on m'esquilen. I doncs sí que n'hi ha, és clar, i n'hi ha a tots els partits, talment n'hi ha a tots els gremis. O no en coneixeu de fusters maldestres i poca-penes?. "Entesos. Però... i el cotxe oficial? Anàveu en cotxe oficial?". Ja es veu que avui no acabarem: si n'hi ha de tòpics! I amb tot, jo porto poca feina i el Diego enllesteix aviat. Ens acomiadem i l'home -ara és ell qui ocupa la trona- sembla encantat de la conversa. I em queda el dubte de si l'he convençut o més aviat, com amb el japonès de l'Hostal Punta Marina d'en Pere Calders (Invasió subtil), tot just l'he refermat en els seus apriorismes...