diumenge, 14 d’agost de 2011

Convergència confia Cultura al PP

Va ser a primers d'agost que vaig llegir una opinió de Marina Llansana -filòloga i exdiputada d'ERC, ja està tot dit. El títol, "Majèstic, segona part", semblava prou explícit. I és així, la seva reflexió preguntava on queden aquelles veus que no fa pas tants anys van posar el crit al cel quan Esquerra va decidir fer el govern catalanista i d'esquerres ("Han donat el poder als espanyolistes!"). La pròpia exdiputada respon: "Ara callen, tots, com morts davant el drama dels pactes CiU-PP que va començar després de les eleccions municipals i que ha acabat amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat". Com que hi estic del tot d'acord tampoc no caldria fer-ne comentari, però sí que és cert que en la llista d'exemples que acompanya la tesi (CiU obre la porta al PP a les institucions del país, el mateix PP que tanca el senyal de TV de Catalunya al País Valencià, el mateix PP que es proposa eliminar la línia en valencià a les escoles o que prepara una involució lingüística a les Illes...)  vaig pensar que també calia fer esment explícit al PP de la Diputació de Barcelona. Poca broma! I és que CiU, a la callada, posa l'àrea de Cultura a mans del PP, amb Mònica Querol al capdavant i un pressupost de 60 milions d'euros de pressupost anual. I és aleshores que penses: són folls aquests convergents! O no era llengua i cultura el nervi del país? Doncs aniran servits els nostres municipis si la interlocució cultural la tenen amb el PP! Friso per conèixer els nous criteris, ep!, si és que n'hi han. També podria ser que tot plegat es reduís a gestionar les retallades i anar passant sense altra cosa. Però es miri com es miri, em va semblar una decisió absolutament desafortunada per la política cultural que el país necessita. Recordem, doncs, que això té responsables. Ara i sobretot en el futur, quan els resultats d'aquests desficacis a tots ens arribin...

La foto l'he recuperada de l'any 2006. Un viatge de la DiBa a Liverpool per conèixer experiències de Cultura i cohesió social. Hi vaig ser com a regidor de Cultura de Manresa i l'equip, diversíssim, feia un bon conjunt. Hi endevinareu una notable presència socialista, començant pel diputat que encapçalava la delegació. Però també gent d'Esquerra i de Convergència, d'Iniciativa, persones que tots aquests anys hem mantingut una excel·lent relació. De tot hi vaig aprendre i de tot vam discutir. però no hi recordo ningí del PP, ni cap criteri d'aquest partit que em semblés de profit. Dels altres, dels més perniciosos, del PP tants com en vulgueu. Ve-t'ho aquí, el meu desconcert...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada