dijous, 18 d’agost de 2011

La lladre de llibres

Tot i que ja fa tres o quatre anys de la seva aparició, no ha estat fins ara que per recomanació amiga me l'he llegit. I ho he fet d'una tirada, sense descans: La lladre de llibres (de Markus Zusak, 2005) no és pas un altre llibre sobre la barbàrie nazi, sobre la guerra o els camps de concentració. Hi ha una història senzilla, la de la Liesel Meminger, que ens permet acostar a la quotidianeïtat dels alemanys entre 1939 i 1945, quan eren reraguarda i finalment camp de batalla de la segona Guerra mundial.  Però, sobretot, hi ha una permanent reflexió sobre el valor de les paraules, amb una veu narradora excepcional: la Mort. I és que, abans que la Liesel no viatgi a Molching en tren, a trobar els seus pares d'acollida, la Mort se'ns adreça en un breu pròleg i ja no ens deixa, capítol a capítol, mitjançant uns epitafis a mig camí del cinema mut i l'entradeta periodística. I és així com coneixerem una entranyable galeria de personatges. La Liesel amb els seus nous pares, en Hans -un pintor de parets i acordionista-  i Rosa -una mena d'armari de reaccions cantelludes: Saumensch!. I la relació amb en Rudy Steiner, el veí un any més gran, o amb en Max Vandenburg, el boxador jueu que el matrimoni Hammerman oculta a casa. El raccionament, la por, els bombardejos, la misèria... tot es va fent més i més difícil. Però la lladre de llibres -que ningú pateixi si la recomanem a adolescents: és fals que s'hi estimuli el robatori!- sobreviu amb les paraules. Les mateixes que el Führer fa servir per mobilitzar voluntats, les mateixes que ella aprèn amb la paciència de Hans. Les mateixes que amb en Max, emblanquinant les pàgines del Mein Kampf, reescriuen sl soterrani. Perquè aquesta és la història que resseguim a La lladre de llibres: el valor de les paraules. Tota la bellesa i la brutalitat. No en diré pas res més. Només, això sí, convidar-vos a escoltar la Mort. I recomanar-vos la novel·la vivament.

(El primer llibre que la Liesel roba de fet se'l troba a terra: és El manual de l'enterramorts. Editada per l'Associació de Cementiris Bavaresos...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada