Alfred Bosch, amb tota la generositat

Ahir tots hi coincidíem: la mort d'Heribert Barrera ha estat com si perdéssim un tros d'història viva, la del seu compromís obstinat amb Catalunya, els seus gairebé vuitanta anys de fidelitat a ERC. I amb tot, a Manresa ahir va ser diumenge de Festa Major, i per complementar el programa oficial de festes, des de la secció local d'ERC van tenir la pensada de convidar-hi l'Alfred Bosch a fer vermut. L'Alba Alsina, presidenta i consellera nacional el va presentar amb voluntat d'escoltar com s'explica aquest pre-candidat a les Corts espanyoles, però també perquè "no ens sentim còmodes amb les dues candidatures que es postulen per Madrid. Ens agradaria un esforç d'unió...".  L'Alfred Bosch va ser clar i franc, i començà des del "si modestament puc aportar alguna cosa..." per manifestar a continuació el seu desig de respondre a l'encàrrec d'Oriol Junqueras: l'esperança que amb uns aires nous ERC en pot sortir beneficiada. Un canvi de perfil, ras i curt, d'algú que s'ha significat en la societat civil i que ara fa el pas a l'esfera política. "Perquè tots els partits diuen que han pres nota de la desafecció política, però només ERC pren nota i fa un esforç: amb el temps en veurem els resultats, però em sembla que no anem pel mal camí".

Al capdavall -l'ambient era informal, al vermut just féiem la vintena- vingueren les preguntes. Bosch advertí literalment no ser pas "l'hòstia en patinet" i tingué paraules de reconeixement envers Joan Ridao ("som companys en la lluita per la llibertat nacional i la justícia social"). Em semblaria un bon tàndem, sí, i entenc la proposta que ha fet Junqueras: algú que s'ha significat en la societat civil acompanyat de la capacitat parlamentària d'en Ridao. Alfred Bosch reitera que aquesta fórmula "es perseguirà fins al final" però si no qualla, tampoc pensa que donar la veu al militant aquest setembre pugui ser cap cataclisme. Hi coincideixo, és clar: parlem de diversitat, no de navalles. Però em vé al cap l'Eclesiastès: Tot té el seu moment, i sota el cel hi ha un temps per a cada cosa...

A plaça ja balla l'Àliga i al local ens dediquem a perseguir les darreres olives. Anem al to major: "Ja ho hem provat tot, i amb Espanya no avancem. Ara bé, a Madrid tenen un faristol que hem de fer servir, i anar-hi a preparar els papers de la separació. Tan amistosa com calgui, sense cap mena d'odi: no som pas antiespanyols. Però ja no farem més renúncies per uns quants plats de llenties... que al final ni tan sols arriben!".  Hi ha quòrum entre els assistents que la nostra generació està més a prop que no cap altra d'aconseguir la independència, un país millor, més pròsper i més cohesionat. Cal, però, entomar el moment que Bosch singularitza en ERC: "Esquerra té un somni. Vol un país lliure i just". I segurament són pocs els partits que ho poden dir així de complet. Però, per arribar-hi, cal la perseverança d'un Barrera, i també la seva generositat. Amb tots els acords i desacords que es vulguin, però decididament compromesos en l'objectiu. Potser per això personalment no em va fer cap mandra signar l'aval per l'Alfred Bosch. De fet, ja feia dies que en tenia ganes. I li auguro, a ell i a l'Oriol Junqueras, a la Marta Rovira, una bona feina i uns bons resultats. Que han de ser bons per tothom i que ho seran, ben segur, per al país.

La foto, a ERC Manresa, la vaig fer de bon començament, amb els recursos migrats del telèfon: l'Alba escolta atenta però el pre-candidat cada vegada es belluga més. Això sí, l'home s'explica...