dilluns, 27 de juliol de 2015

27 Congrés d'ERC, mig dissabte a Barcelona

Abans no s'acabi aquest juliol calorós, planto notícia del Congrés d'Esquerra. Tot just una matinal de dissabte al Palau de Congressos de Barcelona (amb el dinar, tot plegat 10 euros). I amb força puntualitat, gairebé un fenomen en aquest tipus de reunions multitudinàries, quan es fonamenten -i és el cas d'ERC- en l'assemblearisme. En fi, no diré res que no hagi estat crònica de premsa sinó que, a mi, aquestes convocatòries m'atreuen poderosament: sé que inevitablement hi acabaré trobant cares conegudes, una mica vingudes com per atzar. Hom comença fent cues per a les acreditacions i aquí és el cognom qui fa la cosa (ho veus, l'Espinós, el meu inspector a l'Arraona el 1995!). En acabat passegem entre els vells i els nous -allà,  en un cercle, Tresserras, Benach i dos d'esquena. Cinc pams al costat una secció local de fonètica ponentina que assaja una selfie: hi ha somriures i aires de complicitat malgrat el recentíssim anunci de promiscuïtat convergent sota el paraigua de Junts pel sí. En acabat desistim de repetir la cua per un cafè, agafem un parell de fileres per als de Manresa i el Bages, explorem la ubicació dels urinaris... "Qui tuiteja la sessió?" demana el Manel Tàpia, en una pregunta que obtindrà unanimitat: ell! Es busca el hagstagg, es repeteix, es comenta la intensitat de la cobertura, els endolls individuals a cada butaca. Ja es veu que la matinal serà una festa... i a fe que ens fa falta després de tants mesos de rebre pressions i cops de colze de tota mena! O no és prou sabut que Artur Mas pocs dies abans condicionava la convocatòria del 27S a un acord d'ERC amb CDC? La proposta de tres llistes separades, la de la llista sense polítics… tot va desaparèixer, i amb molt poca resistència de l'ANC i d'Òmnium. Caixa o faixa!

Per tot això, i pel moment d'aires històrics, Oriol Junqueras va advertir que no seria breu. Que trigaria a descabdellar la troca. I al llarg de la primera hora va fer una completa defensa del nostre itinerari, trenant les tradicions catòlica, obrerista i republicana. Encara més: "Va estendre la mà a l’esquerra que l’ha qüestionat pels seus pactes amb Artur Mas de cara a l’escenari que es dibuixarà després del 27-S. “No renunciarem a construir la República Catalana amb els amics que tenim. Necessitem molta gent que no comparteix la nostra proposta electoral per construir el nou país”, va proclamar el president d’ERC, conscient que el procés només avançarà si pivota sobre una base política i social molt sòlida". (Ara, 26 de juliol). I és que el 27S ens hi juguem molt però, sobretot, encetem un camí nou: és el 28S que tot recomença! I aleshores, segur, ens caldran totes les mans -de la CUP, de Catalunya Sí que es Pot, de tot el mosaic de matisos que encara ara estan quallant. Ningú se n'ha de sentir exclòs.

A la cloenda, Marta Rovira va fer una crida a no deixar-se emportar per les crítiques dels adversaris electorals i va reivindicar sense embuts la trajectòria d'ERC: “No som menys d’esquerres per arribar a pactes conjunturals amb partits que no són d’esquerres ni som menys independentistes per pactar amb l’esquerra democràtica que potser encara no és independentista”. I ens vam conjurar a fer el possible i l'impossible per vèncer i convèncer.

I bo, les dues. En acabat tocava dinar. És clar que n'hi ha que se'n van anar a casa per allò de l'estiu i la migdiada. Però entre els uns i altres pagava la pena quedar-se fins a quarts de cinc i comprovar que aquest cop va de debò. Que, com diria en Raül Romeva, anem a totes! I hi anem, segur-segur!!

A la taula, en Joan Lluís Santolària, Ignasi Perramon, Manel Tàpia, Miquel Leon, Joan Badia i Miqel Asensio. Si en farem de feina encara!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada