dijous, 9 de juliol de 2015

Qui no coneix Enric Aloy?

Aquest mes de juliol, xafogós com no coneixíem, no ha tingut presentació de El Pou de la gallina, però des de divendres passat que ja és a tots els quioscs i a les bústies dels subscriptors. Gairebé al darrera de tot, un altre "Qui no coneix…" que aquesta vegada s'emporta Enric Aloy i Bosch. Oi tant que el coneixeu! Però si per cas voleu saber com és que la Maria Picassó ens el pinta de Sargent Pepper's Lonely Hearts Club Band, aleshores haureu de llegir l'article sencer….




Enric Aloy,
tàctica i harmonia

Quan dius “Aloy” a Manresa, te’n vénen un grapat al cap. I és que en un parell de dècades el matrimoni Aloy-Bosch va sumar fins a sis criatures, totes llargues i entenimentades, des de la gran –la Dolors- fins el darrer, que és ell, l’Enric. I és clar, qui se’n recorda del xic? Doncs això, al costat del Josep Maria o del Quim, de l’Enric se’n parla poc, i ell mateix no és pas de mena xerrameca. Senyor dels seus silencis, va descobrir la inclinació de ganàs, quan treballava d’administratiu a la Generalitat: aleshores va emprendre estudis de Dret, i ja va ser un no parar. Advocat al Departament de Política Territorial, anys a venir guanyà plaça a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa. I encara és allà, fet un home de molts possibles. I fins fa classes de Dret públic a la UOC!

Perquè al costat del Dret hi té l’Esquerra: ve-t’ho aquí que l’Enric se’n va fer militant quan ERC era el partit dels avis, i eren avis tots els que es trobaven en aquell local de sobre l’Orxateria -aleshores que en Pep Huguet encara era mig marxista i amb en Colom no havien rumiat el rellançament de les sigles. No res, que l’Enric en trenta anys de militància per la independència ha conegut Hortalà, Colom, Carod, Puigcercós, Junqueras... i sempre amb responsabilitats arreu però –compte!- també sempre fent suport, posant-hi feina i idees. En un lloc discret a totes les llistes. Fent anar la màquina, cargolant o desembussant. Atent als detalls i amb una bona memòria. Potser per tot plegat l’Huguet –ara ja socialdemòcrata i honorable conseller- el va nomenar Director de l’Agència Catalana del Consum i, del 2006 al 2010, Secretari General del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

I, doncs, ell també va servir al tripartit! I sí. Que potser això vol dir no tenir entranyes? I ara! Precisament aquest reboll de sis germans professa una incommensurable devoció pels Beatles, pelegrinatge anual inclòs. I és això, aquesta passió per la música –més enllà del violí infantil, l’edat l’ha especialitzat en baixos- allò que el reconcilia amb la Humanitat: escolteu-lo en qualsevol concert dels 4Cat i descobrireu que aquell esguard no és pas metàl·lic: l’Enric canta i està content. I aleshores somriu.

1 comentari: