A la biblioteca "Rovelló"

Ara fa unes setmanes, a casa vam rebre un correu de Josep Maria Aloy on ens anunciava la inauguració d'una biblioteca especialitzada en literatura infantil i juvenil, a Manresa. Fins a 8000 títols. Jo que li responc que sí, que hi aniríem, i que on era. I aleshores, amb M. vam saber que la biblioteca és a cal Gravat, just als baixos de la casa on s'està amb la família!

Un garatge transformat en una biblioteca és una extraordinària notícia i, quan veus el goig que fa, encara és més gran l'alegria. Perquè la instal·lació impressiona des que et rep el gran mural d'en Valentí Gubianes. Les il·lustracions aquí i allà, els prestatges i la il·luminació natural fan tota la resta. I encara més que en feia aquest dissabte quan l'acte d'inauguració comptà amb la presència de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, parlant sobre el paper dels clàssics a la literatura infantil i juvenil. Vam fer-ne una veritable festa matinal.

La biblioteca es diu "Rovelló", d'una banda perquè conté tota l'obra de Josep Vallverdú de qui en Josep  Maria Aloy n'és biògraf. I singularment perquè conté una joia: precisament l'original de la novel·la Rovelló "tal com en Vallverdú la va escriure fa més de quaranta anys". Que deu ser tal i com jo i el meu germà Manel la vam llegir entusiasmats aleshores a "la Galera"… 

Acabo: més enllà de celebrar la instal·lació, és clar, me'n queda el discurs de Laura Borràs. Ja me n'havien fets molts elogis, però en directe guanya més encara. Un doll d'entusiasme (llegiu-lo aquí en detall!) per revisar el concepte de clàssics, per acarar les lectures obligatòries amb les matemàtiques… obligatòries. Una hora llarga amb continguts, algunes rialles i molta emoció; amb la memòria del seu pare que ens recorda que som temps, i que a tots el temps se'ns acaba. Amb la dona de Lot, sense nom i convertida en sal. Amb la vindicació de les quatre hores setmanals de literatura catalana per al batxillerat humanístic. O, a la fi, els versos de Benedetti (Corazón coraza) abocats a aquelles noies que estudiaven magisteri i que, li deien, a elles no els agradava la poesia! No era veritat, és clar. No acostuma a ser mai veritat perquè, al capdavall, des que tenim la paraula que tots necessitem literatura.


Corazón coraza

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro

porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

La foto no només recull la cloenda de l'acte sinó que també presenta la magnitud del mural d'en Gubianes. El poema "Corazón coraza", de Mario Benedetti (Uruguai 1920-2009) pertany al seu llibre Noción de Patria (1962-1963).