L'assemblea d'ERC Bages: relleus amb energia

L’assemblea d’ERC-Bages d’ahir divendres, a Sant Joan de Vilatorrada, reuní fins una vuitantena de militants i, tot i ser llarga, va ser tranquil·la i el que és més important: carregada d’entusiasme. Va ser llarga, sí, perquè, a la recta final, va caldre debatre encara algunes esmenes a la ponència política del proper congrés nacional d’ERC (25 de juliol). Però si la recordarem per alguna cosa és perquè va estar tota ella carregada d’entusiasme, per tal com es va donar relleu i continuïtat a la tasca dels darrers anys. Per tal d'arribar, també, amb tota l'energia el proper 27 de setembre -i el vint-i-vuit i tot.

El relleu tranquil. El congrés comarcal començà amb l’informe polític de Lluís Oliveras -i també l’econòmic de Miquel Leon, tots dos des de dissabte passat incorporats a l'assemblea d'Artés com a president regional i secretari de finances d’ERC a la Catalunya central. En Lluís va fer balanç dels darrers tres anys -el seu segon mandat-, de les activitats, de la presència pública i dels resultats creixents d’ERC, ara mateix segona força política al Bages, amb 120 regidors i 14 alcaldies. Ras i curt: amb el 28% dels vots a les darreres municipals. No cal dir que els resultats són prou afalagadors però, és clar, encara insuficients. Ara bé, potser el més important és que els hem abastat a base de trenar complicitats, de sumar gent al projecte d'Esquerra. I el Lluís d'això se n'ha sortit molt bé. Per això, doncs, i de manera impensada, va ser acomiadat amb una llarga ovació per la tasca feta, ell i els diversos equips que l’han acompanyat. I amb una sorpresa fora programa: en Mulero que surt del públic, agafa en Lluís Oliveras i li fa lliurament d'una completa antologia de poesia catalana, a manera de comiat. Va ser el punt emotiu de la vetllada, fet des d'una naturalitat envejable. I a més a més, al Lluís li ha de permetre, en el futur, ampliar els seus recursos recitatius... 

El següent punt de l’ordre del dia, l’elecció de nou president comarcal i del seu equip, tenia només una candidatura, preciament la d’Albert Mulero, regidor i cap del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar. L'Albert ja fa quatre anys que es passeja per la comarcal, i el seu primer valor és la constància i la tossuderia. Està convençut que el treball en equip és l'única manera que tindrem de sortir-nos-en. I per això, després de plantejar una reflexió sobre el funcionament de la permanent comarcal es va comprometre a mantenir i fins millorar la capacitat de treball del seu nou equip, que ha volgut renovat i amb moltes cares noves. Jo encara hi sóc -em costa molt dir que no!- però estic convençut que aviat trobarem relleus a la secretaria de comunicació. Sigui com sigui, Albert Mulero té ben present l’excepcionalitat del moment, i ha farcit cada secretaria amb dos, tres o quatre noms més que facin la tasca de grup de suport. I el resultat de la votació ha estat incontestable: 95% de vots a favor i un 5% de vots en blanc.

L’assemblea encara procedí a escollir els representants del Bages a les llistes pel proper Parlament de Catalunya. Es tracta de tenir els deures fets si, finalment, les últimes propostes de llista única no quallen. D’entre els candidats, en primer lloc hi hagué Adriana Delgado, presidenta que fou del Consell Comarcal i ara mateix regidora a Sant Vicenç de Castellet: “Vull fer més i puc fer més”, manifestà coratjosa. Delgado obtingué més del 90% dels vots. Al seu darrera el Bages encara aporta cinc noms més per incorporar-se a la candidatura d’ERC: Carme Bertral (Cardona), Josep Canals (Mura), Mirela Cortès (Sallent) i també Lluís Oliveras (St Vicenç de Castellet). En el mateix sentit, i per cobrir les places de Consellers Nacionals, ders d’ERC-Bages s’escolliren els noms de Marc Aloy (Manresa) i Josep Canals (Mura).

Ara hauria de relatar algunes de les esmenes presentades de cara al Congrés. Són fetes per primeres espases (Ignasi Perramon, Joan Badia) i me n'estalvio el detall. El cas és que la jornada es va acabar amb un sopar i jo, que vaig haver de marxar més d'hora, encara penso que val la pena ajuntar persones -persones diferents, amb sensibilitats, caràcters i trajectòries diverses- i posar-les a treballar en un objectiu comú. Un objectiu de partit! La paraula ens arriba molt gastada, és cert. Però -me'n vaig a dormir, toca plegar- ara que està tan de moda la unitat civil, les llistes sense polítics (sic), no em sé estar de defensar que no allò que fallen no són els partits sinó les persones. Som nosaltres qui podem crear equips o malmetre'ls. I que, sempre, per fer-los funcionar calen elevades dosis de generositat. Si n'hi ha, de debò que rutllen. O podrien rutllar.

Lluís Oliveras rep l'Antologia de la Poesia Catalana de mans d'Albert Mulero. A la taula presidencial l'Elvira Balaguer, Manuel Tàpia i Jordi Pesarrodona. Tot en ordre!