dilluns, 1 de desembre de 2014

De dimarts a dimarts

D'ençà del 9N que no havia fet ni quatre ratlles sobre política. No en tenia ganes ni veia clar l'itinerari que, aquella mateixa nit, el MHP ja ens apuntava tot abraçant -ara sí!- la futura independència. Vaig fer mutis, doncs, mentre anava escoltant les assembles local i comarcal d'ERC. I mentre passàvem novembre em vaig fer meva aquesta "Crida a un nou país", tot just per arribar a la nova República catalana en quatre passos. En fi, aquelles poques ganes d'escriure van fondre's del tot dimarts passat: el programa que dibuixava Artur Mas davant d'un auditori entregat semblava convèncer tothom, de tan rodó i perfecte com el deia. I jo -què voleu!- no li acabava de trobar. Però és clar, ara vés, i digue-ho! No n'he tingut esma, ni en sabia prou. I és que han estat vuit dies en què davant de tanta unitat unida, qualsevol matís era qualificat poc menys que de traïció…  Només avui, que ja és 1 de novembre, inevitablement m'ha calgut escriure quatre ratlles per tal d'obrir el butlletí mensual d'ERC Bages. I com que tot just faltaven 24 hores per la conferència d'Oriol Junqueras i tots estem convençuts que arribarem a veritables acords de país, ho he resolt breument, amb un incontestable "Demà torna a ser dimarts". Això i que, al capdavall, la unitat potser no rau tant en una llista com en els acords entre molts i diversos que sapiguem sumar.


Demà torna a ser dimarts...

…i  demà Oriol Junqueras, al Palau de Congressos de Catalunya, farà la conferència "Crida a un nou país: la República catalana". Tots som conscients de la importància del discurs, i encara més quan d'ençà la conferència del MHP dimarts passat, ERC es troba a l'ull de l'huracà. L'aposta per la màxima unitat ha desembocat en una llista unitària, a parer d'Artur Mas i tot rodola en aquesta direcció. La unitat suprapartidista sembla, doncs, la solució a tots els maldecaps que ens han de venir. Però potser hi calen alguns matisos... si més no per poder atendre l'excepcionalitat dels propers divuit mesos, per mantenir viva la gestió govenamental o per sumar -i això és imprescindible- el màxim de paperetes independentistes les properes eleccions. La llista única sona bé, però no pot ser l'única solució -ni tampoc un xantatge: aquest "llista única o res!" Ens caldrà cintura, a tots, per als propers moviments. Des d'ERC els encarem amb el mateix entusiasme i generositat de sempre. Deia Marta Rovira dissabte, al Consell Nacional: "Per primer cop podem parlar de quin és el camí per arribar a la independència. No deixarem escapar aquesta oportunitat". I tant que no! Però, de moment, demà dimarts escoltarem Junqueras.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada