divendres, 5 de desembre de 2014

Qui no coneix Conxita Olivé?

Dimecres es va presentar la revista al Casino, i ahir mateix ja arribava a totes les bústies: El Pou de la gallina de desembre. Hi opinen els premis Bages de Cultura i és de bon mastegar. A la secció de bugada "Qui no coneix…" hi presento la Conxita Olivé, amb il·lustració de Maria Picassó. Més que una directora d'escola, té el posat del grumet que des de dalt del màstil talaia les criatures. En fi, l'Olivé és una mestra de l'exèrcit de mestres que cada dia fan viure les escoles del país. I que, petita i tossuda, es creu la feina que fa. Pedagogia i coneixement. I, sobretot, un doll de generositat…

Conxita Olivé,
educació al detall

El proper dia que la vegeu, tan remenuda i prima, us costarà de creure que aquesta dona ja ha complert els 60 anys, i han estat tots d’anar per feina. La Conxita Olivé Ramon és la sisena d’una nissaga prolífica –els Olivé ara mateix serien nou germans, si no fos pel malaguanyat Jaume!-. I tot i que va néixer a Oliana, que era el poble de la mare, als tres anys ja era –ja eren!- a Manresa, als pisos de l’Avecrem. El pare, viatjant per cal Jorba i la mare, gairebé amb tota la canalla al món, encara va tenir esma de posar botiga al barri. I això és que la Conxita, als catorze anys, ja hi despatxava colònia a granel i, a més a més, li agradava molt. Però al costat d’aquest ambient de perfumeria i cosmètica que havia d’esdevenir empresa familiar, una altra cosa es movia dedins seu... Al casal de sant Francesc, que aleshores els frares tenien al Camp d’Urgell, la Conxita hi va començar a fer de monitora. Un altre camí s’obria, i també feia bona olor. Va decidir d’estudiar puericultura, a Barcelona, a l’antic Hospital del Nen Déu. Després trobà feina a Sant Vicenç i continuà estudiant Magisteri i, en acabat, vingué Pedagogia, i així, anant i venint, que ja tenia trenta anys i circulava ara per l’escola la Font, ara pel Pare Algué i encara també pel Xup, com a formadora del pla d’immersió lingüística. El Quim entra a la seva vida i després –set anys a Monistrol, abans de passar a Sant Joan...- vindran l’Arnau i l’Alba. La Conxita mestra i mare encara tindrà energia per col·laborar amb la FUB, amb els alumnes de pràctiques. I és amb tot aquest bagatge, que amb un grup de mestres tindran la possibilitat d’impulsar un projecte nou, des de l’origen amb cargoleres fins estrenar l’equipament de la carretera del Pont de Vilomara. D’això ja en fa vuit anys i el resultat és l’escola Ítaca. La Conxita hi fa de mestra i també de directora, i somriu de veure que tot allò que de jove li deien que no podria mai ser en una escola, doncs que sí, que es pot fer si n’hi ha ganes. I compartir-ho amb tothom, talment aquella colònia que, servida al detall, amb tres unces perfumava el barri. I el feia una mica millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada