Uns altres Pastorets
Des de fa quatre anys la gent de l'institut Guillem Catà de Manresa organitza la seva versió particular dels Pastorets de Folch i Torres, confegida a partir d'alguns diàlegs de l'obra, adaptats al tarannà del centre, amb unes quantes nadales i quatre versos de Sagarra, Papasseit i altres poetes. La notícia no tindria més rellevància si no fos perquè la majoria dels intèrprets, alumnes d'ESO, pertanyen a trealitats lingüístiques i culturals molt allunyades de la nostra, que també asumeixen com a pròpies, gràcies a la màgia del teatre. Una màgia, però, que és conseqüència d'un seguit de voluntats aplegades a l'entorn d'un projecte engrescador i comú, entre professors i alumnes, que referma l'autoestima dels nois i noies que hi prenen part.
Veient com dalt l'escenari ells i elles, ben diferents d'aptituds, interessos i comportament a les aules, tots fan pinya, fa pensar en el teatre com a punt de trobada entre sensibilitats i emotivitats diferents. L'aprenentatge vivencial que el teatre proporciona als nois, a qui permet explorar la personalitat més íntima que sovint s'amaga sota el personatge, afavoreix l'expressió d'allò millor que cadascú porta a dins. I és això el que fa que un grup de nois, amb expedients acadèmics desiguals i referents culturals i religiosos ben variats, sigui capaç de transmetre, units en una sola veu, entusiasme i emoció, tot deixant de banda prejudicis, timideses i altres condicionaments.
Potser no es tracta, com proposava l'escriptor italià Alessandro Barico en un article de premsa, "tancar tots els teatres estables i obrir un teatre en cada escola", però es bo reconèixer el poder del teatre com a eina d'aprenentatge escolar i de creixement personal. En tot cas la gent del Catà ho ha demostrat, una vegada més, oferint-nos uns Pastorets encapçalats per l'Aitor i la Hidaya, com a Lluquet i Rovelló, que són tota una lliçó de força creativa, integració i cohesió social.
Jordi Estrada
Jordi Estrada i Carbonell ha estat durant molts anys professor de català a Secundària. Llicenciat en filologia catalana i filologia italiana, és també autor de diverses traduccions. La seva primera novel·la Rius paral·lels (2010) li va fer guanyar el 12è premi Joaquim Amat-Piniella.
A la foto, la Tiguida, l'Aleix, en Lautaro i l'Ahlam: dimonis i arcàngel a punt d'una altra representació per als avis de la Residència assistida de la Font dels Capellans, a tocar de l'institut. Enguany, versió senzilla o completa, els hem fet set vegades!
A la foto, la Tiguida, l'Aleix, en Lautaro i l'Ahlam: dimonis i arcàngel a punt d'una altra representació per als avis de la Residència assistida de la Font dels Capellans, a tocar de l'institut. Enguany, versió senzilla o completa, els hem fet set vegades!
Cada dia una mica millor!! Et superés Ramon. Bones Festes.
ResponElimina