dimecres, 2 d’octubre de 2013

Sense la Dharma

Llegir la mort de Josep Fortuny és un cop aquest matí de dimecres. Una altra baixa a la Dharma, la sensació d'un dany definitivament irreparable amb el record de gairebé quatre decades des d'un entusiasme abrandat. La Companyia Elèctrica Dharma!. Ens vam passar el BUP escoltant la Dharma -discs de vinil, deixats de casa en casa, i gravats en casset per a les excursions o, més endavant, al cotxe. Descobrint un so nou i potent, de rock i ritmes mediterranis, de melodies que vam fer nostres per recuperació o per pura novetat, però sempre inconfusibles! La Dharma de l'Oucomballa,Tramuntana o l'Atlàntida. La Dharma de Força Dharma. La del Peguera i la que programàvem Tabola a la pista Castell, a la Sala Loiola. La Dharma de la Fira Mediterrània, la de la cobla i tenora, la que va saltar de Manresa a Copacabana quan els temps ja es feien difícils i això de tradició i modernitat passava per ser un oxímoron! Encara vam sentir Josep Fortuny el 29 de juny al Camp Nou: no podem ser pessimistes, d'acord. Però avui es fa més difícil taral·lejar el "ti-tu tiru-titu... ".

L'oucomballa és el primer disc que em vaig comprar d'aquella "Companyia Elèctrica Dharma". Però qui me'n va parlar per primer cop va ser en Lluís Sallés en una vella casa de colònies, a Montorro, l'estiu del 76. Duia el casset i ens el va fer escoltar: inoblidable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada