dijous, 26 de setembre de 2013

Relleu fecund a l'executiva d'ERC Manresa

Ahir vespre, l'assemblea local d'ERC va aprovar un relleu a la seva direció executiva. Plega l'Alba Alsina com a presidenta, després d'acabar el seu compromís de dos anys i acabar-lo bé, amb els deures fets. L'Alba va resseguir el pla de treball que ens havia presentat el juliol de fa dos anys i, tot i ser autocrítica en alguns aspectes -"costa molt mantenir el conjunt de la militància activa i no sempre ho hem aconseguit"-, la veritat és que tothom li va agrair la tasca, completa, serena i incansable. I no ho tenia fàcil al començament. Especialment perquè, en democràcia, per una organització política anar del govern a l'oposició no és mai un pas senzill -com tampoc és senzill el governar. Però el cert és que l'acció política s'ha de fer igualment: des del seguiment municipal fins al compromís amb els ciutadans de Manresa. "I vam optar per una oposició de to constructiu i actitud responsable". Fonamentada en equips de treball. Creant xarxes i elaborant un discurs de ciutat propi. Tot això s'ha estat fent amb l'Alba al capdvant, i cal continuar-ho fent amb més intensitat si es pot. Per la ciutat i per al país. Al capdavall, ara fa dos anys poc ens pensàvem l'embranzida que les coses agafarien. Però ens hi vam bregar sense manies. Govern o oposició: un partit és una eina. I cal emprar-la per donar resposta a tota aquesta energia, a la complicitat que tornem a trobar arreu. L'Alba s'hi ha abocat des de fa anys sense reserves; ara que plega, per ella el més gran agraïment.

Després l'assemblea continuà distesa -l'informe econòmic resolt amb en Joan Perarnau, i del grup municipal, les paraules d'un Pere Culell entusiasta i pletòric-. Finalment hi va haver la presentació de Marc Aloy com a candidat a la presidència vacant. I va agradar, és clar. D'una banda perquè és un home actiu, d'experiència municipal -un tros d'arquitecte- i empeltat d'associacionisme: a l'Òmnium, l'ANC i fins Xàldiga. El Marc també fa anys que fa política: té la ciutat al cap i vol remuntar el treball amb els militats o amb tot aquell qui tingui projectes. Obert i franc, reforma l'equip i es prepara a continuar per anar avançant. I sap que el moment, històric, el fa president d'ERC Manresa per tancar el període autonòmic. Tothom li desitja molts encerts, hi alguna pregunta i alguna reflexió en veu alta al torn obert de paraules. L'assemblea s'acaba amb el mateix to positiu que recordo fa dos anys. Inspira confiança i destil·la energia per tots els porus. O potser és la caloreta d'aquest final de setembre? Abans d'anar a celebrar-ho, proposo una foto de tots plegats. El president  l'ex-presidenta, l'executiva, els representants institucionals, tota la gent que encara es queda al local perquè -potser a vegades ho obliden- són el pinyol d'aquesta història. Són un tros de l'equip que la fa fecunda i possible.

La foto, de grup, és una dèria que sempre tinc. D'una banda perquè sempre penso en l'efecte cohesionador que té ("jo hi era!") però sobretot, he, he, per l'efecte disolvent sobre la competència: sempre els fa una miqueta d'envegeta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada