Després l'assemblea continuà distesa -l'informe econòmic resolt amb en Joan Perarnau, i del grup municipal, les paraules d'un Pere Culell entusiasta i pletòric-. Finalment hi va haver la presentació de Marc Aloy com a candidat a la presidència vacant. I va agradar, és clar. D'una banda perquè és un home actiu, d'experiència municipal -un tros d'arquitecte- i empeltat d'associacionisme: a l'Òmnium, l'ANC i fins Xàldiga. El Marc també fa anys que fa política: té la ciutat al cap i vol remuntar el treball amb els militats o amb tot aquell qui tingui projectes. Obert i franc, reforma l'equip i es prepara a continuar per anar avançant. I sap que el moment, històric, el fa president d'ERC Manresa per tancar el període autonòmic. Tothom li desitja molts encerts, hi alguna pregunta i alguna reflexió en veu alta al torn obert de paraules. L'assemblea s'acaba amb el mateix to positiu que recordo fa dos anys. Inspira confiança i destil·la energia per tots els porus. O potser és la caloreta d'aquest final de setembre? Abans d'anar a celebrar-ho, proposo una foto de tots plegats. El president l'ex-presidenta, l'executiva, els representants institucionals, tota la gent que encara es queda al local perquè -potser a vegades ho obliden- són el pinyol d'aquesta història. Són un tros de l'equip que la fa fecunda i possible.
La foto, de grup, és una dèria que sempre tinc. D'una banda perquè sempre penso en l'efecte cohesionador que té ("jo hi era!") però sobretot, he, he, per l'efecte disolvent sobre la competència: sempre els fa una miqueta d'envegeta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada