dimecres, 25 de setembre de 2013

Ignasi Salvatella, educació holística

Divendres pasat Ignasi Salvatella ens havia promès una xerrada vivencial al "Col·lectiu Una altra educació és possible". I no va decebre. O com diria aquell, no va deixar indiferent. Pel contingut, és clar, però també perquè les formes no són les habituals d'una xerrada -i, diferents, permeten arribar millor als continguts.

Poc discurs asseguts, doncs. Tot just algunes reflexions bàsiques entre molts pares i molts -o moltes- mestres.  Educar per a la vida i des de la vida. Partint de l'acceptació i no de la queixa. Xerrant menys i fent més: l'aprenentatge des de la vivència. Tot plegat menys de vint minuts; érem vora les cent persones, i ens vam poder presentar i tot, aixecant-nos i envoltant el pati de butaques de l'Auditori de la Plana. Sí, ja sé que sona una mica happy-flowers, encara més quan ens vam aplegar per parelles desconegudes i en Salvatella ens va proposar explicar-nos "què hi feiem allà" -què hi buscàvem- i l'altra t'havia de mirar. Sense assentir ni negar. Mirar als ulls! L'atzar em va posar davant la Raquel, que s'apressà a dir "em costa molt això". A mí, també, és clar. A tots, em sembla, perquè no hi estem gens acostumats. I en canvi, una mirada atenta a l'altre és imprescindible -i no només entre mestres i alumnes...

Al darrera, una proposta integral per a l'educació que respecti les diferències, que treballi a mida el potencial de cada persona... amb alguns titulars de bandera ("L'escola és una empresa que ningú vol: n'està descontent el propietari, els treballadors i també els clients!" o un prec que fa temps que jo mateix m'imposo: deixem d'etiquetar els nostres alumnes psiquiàtricament!) Vaig acabar la sessió content, sí. Tampoc en vaig sortir ni millor ni pitjor mestre: tot just una mica diferent. I no llançaré encara les programacions de curs. Diguem, però, que anem avançant en una nova visió dels conceptes de docència i aprenentatge. Des del cos i des de la ment -i també des de l'esperit, que és emoció i energia: no ho confongueu amb hàbits religiosos!. Hi ha energia a les aules i al carrer, hi ha una energia entre les persones que hauríem de permetre treure. I això, n'estic segur, sempre ha tingut més de revolucionari que de kumba.

Precisament per això acabo amb un parell de cites que no són d'Ignasi Salvatella sinó de Roger Schank,  publicades avui dimarts a l'Ara per aquest expert en intel·ligència artificial i mètodes d'aprenentatge. Schank ha creat la metodologia "learning by doing" -aprendre fent-ho- i us asseguro que no hi posa cara de progre. I amb tot, coincideix:  -"Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el què ens ha d'interessar". Al remat, aquest nordamericà de 67 anys ens provoca: -"Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa (...) Perquè hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? (...) Converteix en assignatura el què t'interessa!". És per rumiar-hi llargament.

La foto ens la fa arribar Rosa Maria Bertran. No sé ni com ens vam plantar dalt de l'escenari! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada