Tonucci torna a Manresa

Aquest vespre Francesco Tonucci, el reconegut pedagog italià, ha estat a Manresa. Hi ha tornat, per ser exactes, perquè en Tonucci a la nostra ciutat sempre ha tingut una elevada receptivitat. Avui, però, ha estat superlatiu! Convidat per la Fundació Universitària del Bages, Tonucci havia de fer la xerrada a la sala d'actes universitària. Però van ser tantes les sol·licituds d'assistència que van rebre els organitzadors, que a la fi van traslladar l'acte al teatre Kursaal. Sortosament! I és que feia goig de veure: el Kursaal atapeït per escoltar un discurs serè, breu i d'aspecte senzill però d'una gran capacitat reflexiva. La pregunta anava amb el títol: "fem una ciència per als nens o una ciència dels nens"?

Ja està clara l'opció abans de començar, entesos. Però amb tot, Tonucci insisteix, avui des de la visió de les ciències a l'escola.  ¿Perquè els mestres ens obsedim a anar de les coses senzilles fins a les complexes? ¿Com és que hem acabat per fer, precisament, de l'ensenyament científic una matèria dogmàtica? Els exemples i les anècdotes, ("la pedra és viva... perquè no es pot morir!"). La història dels grills i la mestra Flora. Alguns suggeriments que són els de sempre: ("Si no sé amb qui parlo com pretenc ensenyar? Cal escoltar abans, saber on ens trobem, saber què saben fer els nois i noies, per tal que les nostres propostes no siguin una absoluta violència") I encara el desig d'unes classes que cansin menys ("sommio una escola sense esbarjos!") o com a mínim uns patis més educatius. L'elogi de l'hort, de la cuina, de la ceràmica... el treball manual, l'estímul de l'atenció, la continuïtat de l'experiència, els resultats a l'abast! Per capir del tot la proposta Tonucci ha parlat encara d'un hipotètic taller de bicicletes. Mecànica i física a l'abast. L'estudi i el lleure: la classe matinal i el taller obert de tarda, "en lloc d'anar preparant els futurs conductors de cotxes!". Quin canvi, oi?

Hi ha hagut més xerrada, és clar. I algunes imatges dels seus dibuixos. Invectives als llibres de text, matisos a l'aprenentatge de ciències "en anglès". I com sempre, el prec de tenir en compte la diferència. De reduir expectatives. De deixar que sigui la canalla qui aprengui en llibertat. Descobrint. Jugant. Desenvolupant les seves habilitats i interessos. I afavorint la seva realització. Mare de Déu Senyor! I ara... com torno jo demà a l'institut?

La pregunta era retórica, tant se val. Hi tornaré, és clar, com hi deuran tornar bona part dels 800 educadors o estudiants presents. Diguem, però, que el tema queda obert: vespres com els d'avui reclamen alguna mena de fruits.

La foto la pispo de la web de la pròpia FUB. En Tonucci amb la Montse Pedreira, directora dels estudis d'educació infantil de la FUB.  I això que "torna" a Manresa? És que en Tonucci ja hi havia estat almenys fa setze anys: el divendres 4 de juliol de 1997, convidat per la regidoria d'educació que portava en Toni Casserres, dins el projecte de "Manresa, ciutat educativa".