Raspall, Papasseit, Aloy

De primer diríeu que són tres parades del metro a París. Però no: són els tres cognoms que ahir van vestir un altre episodi del cicle "Tocats de lletra", a Manresa, edició de 2013. Com que el programa dura tot el mes d'octubre, es pot dir que n'hi ha per donar i vendre. Més de quaranta propostes que celebren la literatura, el goig de la lletra i la seva voluntat transformadora, que per això el cicle, enguany, s'anomena "resistents". Com Salvador Espriu, Rosa Leveroni o Vicent Andrés Estellés. Com Joaquim Amat-Piniella de qui celebrem centenari. Però també -apa!- de Joana Raspall. Centenària... i viva.

Doncs bé, l'acte sobre Joana Raspall, va ser un èxit, un altre èxit del cicle. I ho va ser per la presentació que en va fer en Josep Maria Aloy, meticulosa i delicada. Per la lectura dels poemes de Fina Tàpias. Per tota la complicitat que desprenien els assistents en aquesta Tardor trista (Mira com voleien / i cauen a terra / les fulles tan grogues / que el vent arrabassa / a l'arbre cansat...) però immensament feliços de compartir el temps i les paraules. I encara més, feliços de ser a una llibreria nova i valenta, una llibreria de voluntat popular que fa tres mesos senyoreja la plaça Gispert: Papasseit, llibreria Papasseit.

A la llibreria Papasseit tot són llibres de segona mà, però no pas d'astarracada. Llibres escollits. Endreçats. Nets i polits, amb una segona vida a preus imbatibles. I amb uns pares amatents que garanteixen la claredat i l'atenció al visitant. Faig per conèixer-los (Miquel i Anna?) i els felicito el repte i l'estrena: al cap de tres mesos ha estat la primera presentació de llibres que acollien. Doncs ja poden dir que els ha quedat rodona!

Joana Raspall, Josep Maria Aloy, llibreria Papasseit... gairebé creuria que llibres i lletres no s'han d'acabar mai. Tot just fan relleus, com aquests ocells raspallians: una invitació a volar.

Quan el rossinyol es lleva,
l’alosa se’n va a dormir;
ell, de nit, canta a la lluna;
ella, al sol, de bon matí.
Les cançons de l’un i l’altra
s’entrellacen a l’espai
i ens fan creure en el miracle
que els ocells no dormen mai.

La sala, acollidora, encara no faltava un quart que ja era mig plena! En Josep Maria Aloy, a primer terme, va sortir del quiròfan abans d'hora per atendre'ns personalment.  I és que el Tocats de lletra, un any i un altre, enganxa!