divendres, 4 d’octubre de 2013

Qui no coneix Maria Alba Baltiérrez?

Ja ha sortit el número 291 de El Pou de la gallina, d'aquest mes d'octubre. El tema del mes són els col·leccionistes. Més d'un és ferm candidat a la secció "Qui no coneix...?" Però aquest octubre hi presento, d'esgarrapada, l'Alba Baltiérrez. Amb un d'aquells dibuixos memorables de Maria Picassó que la fa cavalcar entre llapis i esquís. L'Alba Baltiérrez, però, són moltes més coses, és clar. Una trajectòria suau i alhora sempre tenaç. Amb molts meandres. Per resseguir-ne les traces, com en una pista de fons...



Maria Alba Baltiérrez
-ens en sortirem!

El dia que va néixer l’Alba, semblava que tot li aniria de cara. Hi havia el cognom i la família, i aquest aspecte immillorable, com de nina rodorediana. Podia haver estat una perfecta senyora de sa casa, i madurar sense ensurts veient créixer la descendència. Però va triar d’altres camins, i l’atzar va fer la resta. Ara que és àvia, tothom la coneix i li mig sap la història, que ratlla la història exemplar. Rodoreda, deia. Posem-hi encara l’adjectiu: perseverança. I una idea innegociable d’educació i de país. Hereva d’aquell esperit que vinculava escola amb emancipació, es va fer mestra, i hi cremà les celles i els desitjos –la innocència dels primers temps! Per molta gent, és l’Alba “de la Flama”. Quants anys en va ser directora? Mooolts. Si va plegar fou només perquè calia cuidar-se... I amb tot, tossuda, no perd la vocació: encara ha tingut temps d’empeltar-la en un projecte nou i altruista, fent colla, fent de “puntal”: suport als altres des de l’ensenyament. Activa i acollidora, a l’Alba Baltiérrez la coneixeu perquè és el miracle del temps que no passa -o que passa discret i elegant: esportiva dalt dels esquís de fons, caminadora i fins balladora de totes les danses del món, a la Mion. Compromesa disciplinadament a l’activisme de l’ANC... ¿segur que no és ella qui us ha despatxat l’estelada o la samarreta que lluíeu a la Diada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada