Avui es parla d'Iberpotash

Dissabte passat, en una matinal organitzada per ERC-Sallent, vaig poder passejar i conèixer en directe la problemàtica dels runams salins a la nostra comarca. I és clar que, com tothom, moltes vegades havia contemplat el runam de la Botjosa, a tocar de a recta que mena a Sallent. Però la Botjosa no és res comparat amb la nova muntanya artificial que es contempla des del Cogulló. I és que dissabte vam pujar fins el Cogulló i, des d'allà, des de l'antic jaciment ibèric, vam poder adonar-nos de les dimensions espectaculars del nou runam. Els seus efectes salinitzadors sobre les aigües del Llobregat i del Cardener són de sobra coneguts, però cal ser al davant d'aquella nova munyanya per veure les dimensions colossals de la qüestió. Si, en acabat, arrodoniu l'excursió fins el torrent de Soldevila comprovareu els estralls que ocasiona la sal en els aqüífers: ni al mar podreu tastar mai una aigua tan salada!

I és d'Iberpotash que vam acabar parlant, perquè la trobada va continuar a la sala polivalent de "El Centru", a Cabrianes, aprofitant que comptàvem amb l'assistència del diputat Marc Sanglas, portaveu d'ERC a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, i també del diputat comarcal Dionís Guiteras. A Cabrianes també hi van ser presents les plataformes Prou Sal i Montsalat (Jep Ribera i Florenci Vallès) que van exposar el seu posicionament respecte la salinització de les aigües. I encara Mirella Cortès -ex-alcaldesa de la vila i ara mateix portaveu municipal d'ERC a Sallent-  qui va explicar l'impacte mediambiental dels runams salins al territori, i l'enfrontament de tots aquests anys per poder canviar les coses.

En el debat es va fer públic el cost econòmic que ha suposat i encara suposa per a les administracions el manteniment de l'activitat minera, les fuites del col·lector de salmorres i els costos mediambientals que suporta el territori. També s'hi esmentà l'historial de les últimes sentències que ha efectuat el TSJC relacionades amb la fiança que ha de dipositar l'empresa Iberpotash per a la restauració dels runams salins, l'anul·lació del POUM de Sallent i aquella altra anul·lació que, coincidència, aquella mateixa setmana havíem conegut. Parlo de l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de l'autorització ambiental que l'empresa Iberpotash havia rebut singularment del conseller Francesc Baltasar l'any 2008, ja que l'explotació no ha obtingut encara mai llicència d’activitats... En fi, amb l'autorització ara mateix tombada, i encara amb requisits aleshores pactats però no del tot acomplerts, Iberpotash queda en una situació incerta.

O prou incerta perquè l'empresa desplegui, d'ençà que dimecres Regió7 anuncià l'anul·lació de l'autorització, una intensa campanya de comunicació que fa parlar a tothom, i bé, de la seva tasca. L'acalde de Sallent obria foc dijous i, per una vegada, salvava una decisió de l'anterior govern de la Generalitat per manifestar que aquella autorització, "pretenia fer les coses ben fetes". Encara més, David Saldoni jutja que l'actual empresa, que també "vol fer les coses ben fetes" però que és presonera del llast que arrossega. L'endemà de l'alcalde eren "els treballadors" que, com el Govern de la Generalitat, volien aparèixer "al costat de l'empresa". I el dissabte, Regió7 recollia que el comitè de la mina de Sallent reclamava "un acord extrajudicial per no tancar". Acabo el recull amb la tribuna que el diumenge, també a Regió7, signava José Antonio Martínez Álamo , conseller delegat d'Iberpotash. ("Deixar fer i fer-.ho bé"). Potser l'arrencada era matussera ("Els darrers mesos hem viscut una veritable muntanya russa…" metàfora de mal gust als peus del Cogulló. Però tota la resta és d'una delicadesa inquietant. Perquè s'exclama de l'herència acumulada en aquests gairebé cent anys de mina, perquè defensa el notable esforç entre mineria i medioambient que han impulsat i perquè, després de recordar que Iberpotash ja és el principal motor econòmic de la comarca, insinua repensar-se futures inversions i fins engegar-ho tot a rodar. 

No m'allargo. La tribuna del senyor Martínez Álamo és prolixa i treballada, i no voldria acabar sense admetre que el to i les formes ara mateix deuen formar part d'una nova estratègia empresarial. Benvinguda sigui! Dissabte, a Cabrianes, també Mirella Cortès ens plantejava la importància que Iberpotash tingui continuïtat a la nostra comarca. Però ens esperonà a continuar treballant per tal que l'empresa compleixi les normatives mediambientals de la mateixa manera que s'exigeix a qualsevol altra empresa. Al capdavall, el runam ja no desapareixerà però, en podem assumir noves ampliacions? I el trasllat de la Botjosa, és la millor solució? O amb la impermeabilització passaríem? I tot plegat, encara... qui diu que ho paga? 

Com en els millors serials, direm que "continuarà". Però cal agrair a tots aquells que, des de fa vint anys, ho segueixen i ho denuncien, i fins aconsegueixen fer repensar decisions que semblaven definitives.

A la foto, Mirella Cortès s'adreça als assistents, des del Cogulló. La immensitat d'aquesta nova muntanya de sal fins ha acabat per amagar la imatge de Montserrat.