Avui aquesta nit tornarem a encendre fogueres, i m’agrada pensar en tot el foc que arreu dels Països Catalans provarà de vèncer la fosca, sis mesos exactes després de l’altra nit, la de Nadal –quan el foc era a la llar i tot era fred i tenebra al carrer. Foc una altra vegada, sí, des de les Alberes fins Alacant. I en rotllanes repetirem el miracle de desfer-nos de noses, de mobles vells, de tot allò que arriba l’hora de desprendre’s perquè... torna a ser Sant Joan. Després vindrà la coca i el xampany, els petards. La festa. Recordaré per un moment els carrers d’infantesa, sense asfaltar, del barri: la por a perdre la llenya aconseguida, tota la màgia d’anar a dormir tard i saber que, fet i fet, érem a punt de plegar d’escola. Sant Joan era l’estiu i també la llibertat.
De tot això n’han passat molts anys, i avui ni els carrers permeten gaires fogueres ni la canalla recull trastos per les cases que, al capdavall, molt sovint només són plàstic!. I amb tot, Sant Joan encara té l’aire de juny que és promesa de llibertat. I ens recorda que compartim una història però, sobretot, que podem compartir un projecte. Que més enllà de les fogueres i la festa, tota la tradició, hi ha també un espai comú i que és ben nostre. I que ja n’hi ha prou de renúncia i submissió. Que som poble i, plegats, tenim el dret a decidir el què volem, allò que ens convingui. Més enllà de l’espoli programat, molt més enllà d’aquesta sonsònia que ens reclama prudència, paciència i conformitat.
Ara que ens amenacen de perdre-ho tot, doncs. Ara que ens volen pobres i mesells altra vegada. Ara que ens diuen que els nostres drets no són sostenibles i fins que potser en vam fer un gra massa, ves si no ha arribat l’hora de fer un bon Sant Joan. De fer foc nou. Cremar la por i –per una vegada!- provar de tornar a ser lliures.
Publicat avui a ManresaInfo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada