Ja som majoria (diu una enquesta)

Si m'ho haguessin dit quan corria per l'Autònoma amb vint anys, no m'ho hauria cregut: l'estat propi ja és la primera opció per a una majoria de catalans! Aleshores, als anys vuitanta, a cada convocatòria electoral una colleta de Filologia Catalana jugàvem la carta de Nacionalistes d'Esquerra. Compartíem idees i activisme, cadascú al seu municipi d'origen i, és clar, a cada dilluns post-electoral confirmàvem que no només érem una minoria -una minoria selecta, això sí!-  sinó que la cosa anava per llarg. Si és que mai havia d'anar!.

I té, la perseverança obté resultats. Malgrat errades, marrades i marranades, ahir el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió xifrava els catalans que votarien sí a la independència en un 51%. Extraordinari! Sobretot si ho comparem amb l'any 2006, quan només ho volia un 13,9%, segons el mateix organisme, (el tretze per cent de pedra picada, el de sempre, el que devia covar-se a totes les filologies catalanes amb ex-seminaristes i catalanistes de morro fort!). Però és que encara hi ha més, quan llegim que a l'altre extrem, tot just un 28,7% opta per un estat dins d'una Espanya federal i només un 25% s'aconforma amb l'autonomia actual. De fet, els partidaris de que Catalunya tingui només una consideració de regió es redueixen al 5,7%...

Com deia el senyor Llop a Pulp fiction, -traducció educada- "senyors, encara no és l'hora de celebrar res". Tot el contrari: ara més que mai convé posar-hi els cinc sentits perquè, el moment, s'ho val. Amb una mica d'astúcia i una altra de gosadia, no hi ha dubte que els vents ens bufen a favor. I cal estar al cas, perquè ara ja ni som minoria ni serem contemplats com una opció residual o folklòrica. Per primera vegada això agafa aires de possibilitat real. I valdrà la pena, i tant. Però no està escrit en lloc que sigui fàcil. Doncs això, preparem-nos. Perquè ja hi ha una enquesta -la primera!- que diu que, ara, som majoria!