L'Escola Folk relliga el Pirineu

Ahir diumenge es va celebrar a Arsèguel la festa que celebrava el cinquè curs de Folk a l'escola. Una trobada a base de tallers i un dinar de carmanyola al qual en Tito Pelàez m'havia convidat dies abans molt amablement. No hi vaig poder anar, però. I amb tot, avui llegeixo a Regió7 que la jornada va ser un èxit, i veritablement que ho celebro. Perquè si el projecte és extraordinari, els resultats encara ho són més.

L’Escola Folk del Pirineu - Tallers d’Arsèguel és un centre estable dedicat a la formació i la promoció de la música i la dansa d’arrel tradicional a les comarques del Pirineu. Té una seu permanent a Arsèguel i allà mateix ara fa un parell d'anys s'hi va signar el primer conveni que reconeixia la feina feta (més de trenta anys de trobades acordionistes, més de 15 de Tallers!) però sobretot en volia garantir la continuïtat i el creixement. Allò era el març de 2010, i des d'aleshores la suma d'esforços i complicitats entre l'Associació TRAM, l'Ajuntament, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura, ha fructificat d'una manera com poques iniciatives ho aconsegueixen. Només cal sospesar les xifres d'aquest curs: 484 alumnes petits, joves i adults per aprendre a tocar acordió diatònic, guitarra, violí, i percussió entre d'altres instruments. I tots ells trenant la serralada pirinenca. Amb la meitat de la Cerdanya, però cent més de l'Alt Urgell, noranta del Pallars Sobirà, quaranta de l'Alta Ribagorça i encara una dotzena llarga de l'Alt Berguedà.

Què més es pot demanar? Darrera l'Escola Folk encara hi ha també les colònies musicals de l'estiu, el seu suport a la Trobada d'Acordionistes de cada juliol. O aquest projecte singularíssim que és l'Orquestra Nacional 260, una formació que es refereix clarament a la seva transversalitat pirinenca, i que "vol portar cap a la resta del país la música de base autòctona que ha anat recuperant en l'última dècada".

Al capdavall ara només em preocupa que alguns ajuntaments afluixin: de diners n'hi ha pocs, és cert. Però de projectes amb aquesta rendibilitat -de pura cohesió social i territorial!- no en trobaran pas cap altre. Ni entusiastes com en Tito Peláez, responsable i ànima de l’escola, on hi ha compromès família, fortuna i honor. Hi torno, ara com abans: l’enhorabona a l’Escola Folk del Pirineu. Que per molts anys! Només em queda pendent aquest tornar a Arsèguel per retrobar-hi tants amics i, tots, tan entusiastes.

La foto la conservava del març de 2010 i és d'en Carles Valero: en Tito Pelàez que s'explica davant l'HC Tresserras i el president de l'Associació TRAM, en Jordi Fàbregas.