diumenge, 3 de juny de 2012

Adolescents fora de l'institut

Ja sé que és temps d'exàmens. I amb tot, a l'institut no parem de sortir:  dijous passat, al vespre, els alumnes del cicle formatiu d'Animació Sòciocultural van organitzar una sessió especial de la pel·lícula Els nens salvatges: feia goig de veure la sala del cinema Atlàntida gairebé plena de mestres! La pel·lícula, més que recomanable, parla d'adolescents. De les coses que els importen encara que sovint, ni pares ni educadors hi acabem de coincidir.  Potser per això -perquè a vegades no hi ha coincidència i a vegades ni comunicació- aquells tres adolescents em van semblar tan salvatges com els que tinc cada dia a classe. O com ho érem nosaltres fa més de trenta anys: salvatges, sí. Que vol dir tot just pendents de domesticar.

I domesticar vol temps i oportunitats. Un punt de confiança i un altre de risc. Tot plegat, divendres, amb els de 4.4 d'ESO vam anar amb els Catalans a Monistrol de Montserrat i, des d'allà, ens vam enfilar a Montserrat, a peu. Fins el Monestir i, un pam més, fins a Sant Miquel a dinar. Vam tenir temps de tot, temps de maleir la pujada i la calor que feia, temps per riure i per xerrar. D'escoltar mallerengues, de recollir pedra foguera, de descobrir l'estepa blanca. De parlar dels ciris i les mares-de-déu. Temps fins i tot per esterrossar la muntanya a cop de relliscades!. Només dotze nois i noies, molts a punt de deixar l'institut. Una excursió d'una senzillesa absoluta. Però inoblidable. No m'explico com és que no n'hem fet més!

Per això ahir dissabte, quan llegeixo a Regió 7 que "La carretera és l'aula", hi retrobo els alumnes del Catà. Les estades que els alumnes del cicle formatiu d'Animació Sòciocultural fan cada any a Grenoble i Marràkeix no són un viatge i prou: són unes veritables pràctiques del cicle. 100% activitat formativa. A les pàgines de Regió7 llegeixo les declaracions de Pep Quintana, que és el guia al Marroc dels quatre viatges del Catà al país africà. "És molt més profitosa una setmana al Marroc que una fent classe". N'estic convençut, és clar. D'això i de les classes: hi ha viatges i viatges. I classes i classes. Allò que fem i, sobretot, com ho fem.

Acabo: demà encara queda un altre bolo, aquest cop promogut pels Laboratoris Esteve. Ens n'anem a visitar la planta farmacèutica que tenen a Martorelles i participarem en un taller que vol promoure l'esperit emprenedor. El terme, ara mateix, és dels que em fan més por que una pedregada seca, perquè tothom hi aboca massa coses i no sé pas si totes encertades. Però com que els Esteve són valents, ho expliquen i també hi sé coincidir: fent un símil amb el món farmacèutic "se'ls ajuda a buscar la fórmula magistral per tenir èxit, com ara la il·lusió, tenacitat o perseverança a partir de l'exemple d'Antoni Esteve i Subirana, que va deixar Manresa després de la guerra civil, assetjat pels franquistes...". Antoni Esteve, sí, continuador d'una nissaga de farmacèutics que des de 1787 ja havien regentat la farmàcia de la Plana de l'Om. Republicà i patriota, que després d'un any i mig d'exili a França no pogué tornar a Manresa. Els Laboratoris Esteve, a Barcelona des de 1942, des d'aleshores no han parat de créixer. I bo: ens calen alumnes emprenedors. Formats. Crítics. Transformadors. I, si pot ser, justos. Per això fem classe cada dia de cada dia. Però també, de tant en tant, sortim. I es pot explicar.

Divendres, a Montserrat amb els de 4.4 Un record per la tutora, que fa vuit dies es va trencar el peu! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada