dimecres, 27 de juny de 2012

Llibres, lectura i literatura

Demà repartirem notes a l'institut. Després vindrà un claustre final i, amb juliol, el punt de llanguiment necessari per endreçar papers, distribuir-nos les assignatures del proper curs i començar a reprogramar continguts. Tot això és l'estiu i, a més a més, temps per llegir que pel meu gust és el millor de les vacances. Sense horaris, descordadament. Llegir! M'agrada tant que ho recomano vivament als meus alumnes. Llegir diaris i revistes. Poemes o contes. Llegir novel·les! Evasió i coneixement, idees rigoroses o bé experiències al límit, les més grans perversions o les reflexions de les ànimes càndides, que encara en corren: de tot trobem a la lectura.

Sóc dels que subscriu amb entusiasme aquell eslògan que deia "Llegir ens fa + lliures", però no sempre aconsegueixo encomanar-lo... Potser perquè, com deia ahir en Joan Ramon Resina, "Llegir no és lliscar els ulls damunt un seguit de signes, com un escàner. És una tècnica especialitzada que reclama un progressiu refinament i elevada concentració". I qui vol concentrar-se ara mateix? Resina també denuncia que avui, l'escolarització es considera satisfactòria "quan l'alumne és capaç de desxifrar sense gaire pena una columna de mots mastegats amb mitja idea reblada". I té raó, és clar, llegir és alguna cosa més. Llegir, escriure... Si el nivell de lectura d'un país és indicador del seu potencial no es pot pas dir que anem bé. Però, aleshores, com és que hem de passar tot l'ESO sense cap asignatura de literatura? Com és que tot just rep l'atenció de dues hores a la setmana en un curs de batxillerat? Com ha arribat a tenir una presència tan residual a les proves de Selectivitat? Si això també us peocupa, no us perdeu aquest Manifest Per una presència digna de la literatura a l'Ensenyament elaborat per professors d’arreu dels Països Catalans, alarmats pel greu desprestigi de la literatura a l’ensenyament. El comparteixo i em neguiteja, i no pas per una mena de corporativisme mal entès sinó perquè estic convençut de la seva importància. Per això acabo amb aquest fragment seleccionat:

La literatura és l’art d’escriure. En aquesta qualitat forma part dels coneixements que tots els estudiants han de dominar quan completen l’ensenyament obligatori. Si això no s’esdevé, queden desconnectats d’un aspecte bàsic de la transmissió cultural i esdevenen ciutadans incultes, però la raó determinant per a l’estudi de la literatura és que la lectura dels textos literaris més representatius és l’eina més eficaç per al domini de la llengua, el punt de partida imprescindible per aprendre a escriure i a llegir de manera correcta i per comprendre el món. Una expressió escrita fluida, adequada i rica indica un ordre mental sense el qual resulta impossible practicar, amb un mínim de garanties d’èxit, qualsevol activitat intel·lectual. En l’actualitat, hi ha una quantitat alarmant d’estudiants que quan acaben l’ensenyament secundari no saben llegir ni escriure amb correcció, i aquest defecte condiciona no tan sols els que decideixen continuar la formació en els diversos ensenyaments de lletres i humanitats sinó a tothom, sigui quina sigui la seva dedicació professional futura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada