Victòria i triomf dels Matiners a Avinyó

Aquest cap de setmana Avinyó s'ha transformat i, per unes hores, ha tornat un segle i mig enrere per recrear un episodi històric de la segona carlinada o guerra "dels matiners". I bé, reconec que quan vaig tenir notícia de la proposta em vaig témer un altre cas de mercat medieval amb les habituals parades de coca i embotit, ara reconvertides al XIX. Fos com fos, avui diumenge ens hi hem acostat amb uns amics. I ben aviat m'ha fet l'efecte que amb aquests Matiners, a Avinyó, l'han encertada. Perquè han aconseguit no només l'ambient de festa i mercat -sí, sí, amb molt vi i coques, amb llangonisses i ratafia... -  sinó bastir una convocatòria que té tots els punts per créixer i multiplicar-se. Atractiva i funcional. Fonamentada en la participació ciutadana. Amb espais recreats i d'altres tan sensacionals com cal Verdaguer. I tot sense trair la història. O, si de cas, traint-la el mínim possible, tot just per remullar-se amb algunes gotes d'èpica!.

Per això li vaticino i desitjo la continuïtat. I això almenys per tres motius. En primer lloc perquè hi ha una història autèntica al darrera: una de les poques victòries carlines contra les tropes isabelines. I encara més, perquè l'episodi impulsa la recerca històrica sobre un àmbit poc investigat i encara menys popular: el paper de la telegrafia òptica a mitjan del segle XIX. En qualsevol cas, la batalla hi va ser, està ben documentada i encara ara apareixen objectes que en són testimoni.

Hi ha un segon motiu, però, que és el que li atorga tot l'interès social. I això perquè avui, aquesta Fira dels Matiners, des de la coral a l'escola, els botiguers o les entitats, ha aconseguit mobilitzar fins a dues-centes persones: poca broma, perquè parlem de gairebé el 10% del municipi! Doncs bé, la festa -perquè al capdavall és una festa!- actua com a motor de cohesió social. I la fa pensable i possible moltes més vegades. Amb major exigència. Amb unes expectatives més grans!

I acabo encara amb un tercer motiu, i no pas menys important. Perquè la recreació històrica també és un element de reflexió. Eudald Vilaseca, l'alcalde, avui parlava "dels indignats del segle XIX" i trobo que és una molt bona manera de referir-se a aquell contingent d'avinyonencs que senzillament abraçaren la causa carlina com a resposta i disgust a les polítiques centralistes que la monarquia borbònica impulsava. Segur, segur que aquí als guionistes se'ls n'ha anat una mica l'olla -en Jordi Pessarrodona fent de mossèn carlí al crit de visca la llibertat és com a mínim discutible!. Però funciona. I defenso que amb aquest episodi també col·laborem a despertar l'esperit crític de molts participants a la farsa. I que, disfressats de carlins o liberals, saben que la realitat és molt més complexa. I que cal estar amatents al futur. I que al capdavall el poble, el seu poble, només el faran entre tots.

Una foto del migdia, a la torre de comunicacions bastida a la plaça Major. Això de veure boines requetès pel carrer fa mal d'ulls al primer minut, no es pot negar. Però la història de seguida funciona. Enhorabona!