Primer de maig, #novullpagar

Aquest primer de maig arriba amb el país desmanegat i en Joan Manuel Tresserras ens animava des de fèisbuc: La crisi i el patiment de centenars de milers de persones ens actualitzen el sentit de les lluites socials que han calgut per construir un sistema que ofereixi garanties i drets als sectors més desafavorits; i ens fa evident la necessitat de continuar-les. Ni en el terreny de les conquestes socials ni en el de la sobirania nacional som on caldria. No tenim justificada, doncs, la renúncia.

Sense renúncies, doncs, ahir vam sortir al carrer. Contra la reforma laboral. Contra l'espoli fiscal. Contra les retallades pressupostàries, les retallades de drets socials, les retallades a les llibertats democràtiques... Per una societat mes justa i per un país més lliure ahir vam sortir al carrer, sí. O a la carretera, per ser més exactes: al migdia, a Castellbell i el Vilar, de seguida vam ser mitja dotzena de cotxes dels que "no volem pagar" i al peatge de Sant Vicenç n'hi vam trobar un grapat més. Vam passar i ens van prendre la matrícula i, com que el dia s'ho valia, a la sortida de Vacarisses ens vam arreplegar més de seixanta vehicles i vam decidir de tornar fins a Manresa, tot repetint. I feia goig, no perquè això arregli res sinó perquè permet entrenar-se en la desobediència. Que d'això també cal saber-ne: pacients i submisos, fins ara només notem els abusos. I ha dies que paga la pena -i la pena són 100 euros, oi conseller Puig?- ser desobedient. Educadament desobedient.

Al capdavall ja s'ha convocat una segona jornada de #novullpagar però jo coincideixo amb en Jordi Plana que avui, a Elsingulardigital.cat intueix "que la campanya s'anirà esfilagarsant amb el temps i que d'aquí unes setmanes ja serà història. Per sort o per desgràcia, el nostre país es mou a cops de foguerada. Com que no tenim cap pla conjunt ni ningú que organitzi res, el poble va disparant trets de trabuc aquí i allà. Quina enorme quantitat d'energia malgastada que es podria aprofitar en una única i correcta direcció". La direcció ja la sabem, i com que la paret és alta, consigno l'exercici de diumenge a l'apartat d'entrenament. Però, efectivament, no n'hi ha prou amb fer vaga, cridar a la manifestació o negar-se a pagar el peatge. Tot això és... entrenament. L'equip creix i és cada cop més divers i decidit. Per tal que a l'hora de la veritat no tinguem por d'entomar els canvis. Allò que dèiem: una societat més justa en un país finalment lliure...

La foto m'arriba de la Maria Vilarmau, amb tota la colla de Castellbell i el Vilar i d'altres que s'hi afegiren. La cua es va fer llarga a la sortida de Vacarisses i, en assemblea improvisada, vam dedicidir repetir... Dos dies després, Salvador Cardús a NacióDigital insisteix en la idea d'entrenament i, tot i que no sóc de fer esport, m'agrada.