Una samarreta groga per l'educació

Tot just enyoràvem la tasca durant quinze anys de la CODEP, que neix una nova plataforma en defensa de l'ensenyament públic, El Bages es mou. I ja cal que ens moguem tots, perquè d'això es tracta. Altrament, l'educació que durant dècades ha estat concebuda com una eina d'emancipació individual i col·lectiva pot esdevenir, en nom de la crisi, un nou factor de segregació i desigualtat. El problema ens afecta a tots, i per això celebro que avui, 22 de maig, a Manresa s'hagi convocat una concentració davant Crist Rei, a les 6 de la tarda, oberta a tothom. I així mateix ho he dit a ManresaInfo, amb l'escusa d'aquesta samarreta groga que avui estrenaré.

Una samarreta groga per l'educació

Me la van portar la setmana passada, una samarreta groga en defensa de l'escola pública per tal que me la posi els dimecres. Les fa córrer la plataforma El Bages es mou, que és un col·lectiu de mares i pares, de mestres i d'altres persones aplegades per defensar l’ensenyament públic aquí i, en xarxa, arreu de Catalunya. La seva declaració d'intencions planteja la defensa d'un model educatiu "gratuït, democràtic, participatiu, laic, inclusiu, intercultural i obert a tothom". Encara més, persegueix "el ressorgiment d'un moviment pedagògic innovador" que assumeixi els principis de l'educació pública com un altre instrument per construir una societat més plural i més justa.

Una samarreta groga. Les havia vist per primera vegada el 21 d'abril, en una manifestació a Barcelona. Es tracta només de posar-se-la un dia a la setmana per fer visible la unitat de tota la comunitat educativa. És tan petit l'esforç que em va semblar que sí, que me la posaré tots els dimecres que queden de curs. I convindria que, tal com reclamen els promotors, aquestes samarretes grogues esdevinguessin marea. No només entre els professionals de l'educació sinó amb els pares i mares, amb els alumnes, amb tots els que sentin que han de vetllar per un ensenyament de qualitat.

Una samarreta groga, també, per manifestar-se obertament contra les retallades, contra la manca de recursos, contra l'ofec que els governs català i espanyol practiquen al nostre sistema educatiu. La crisi ha esdevingut la coartada perfecta per desmantellar els avenços socials i laborals de les tres darreres dècades. I en aquesta catàstrofe, educació i sanitat, en són perdedores principals. Que vol dir que hi perdem tots.

Per això em posaré la samarreta groga els dimecres. No pas com una queixa gremial sinó per compartir un neguit: si els mestres anem tenint més hores lectives, si es redueixen les destinades a la preparació o bé a reunions, si ens augmenten les ràtios per classe i a partir de setembre no es cobreixen les substitucions de menys de deu dies, si ens minimitzen les aportacions per l'activitat dels centres... no cal que ens plantegem gaire millores. Perquè no parlem pas d'il·lusió o vocació. Ni d'un problema "dels mestres". Siguem clars, les pitjors conseqüències de tot plegat se les emportaran els alumnes. Perquè, sense cap mena de dubte, amb menys recursos la qualitat del servei que oferim se n'acabarà ressentint.

Al capdavall, avui 22 de maig hi ha vaga de tots els sectors educatius. Però singularment a Manresa, a les 6 de la tarda, una concentració davant Crist Rei, al Passeig. Hi hem de ser tots: una concentració que recomposi aquella suma de compromisos que no s'haurien de trencar mai. La dels mestres i els pares, i els alumnes, i fins els representants sindicals i polítics. Perquè l'educació ha de tornar a ser prioritària. Els recursos i especialment la seva funció. Potser  perquè avui, més que mai, l'educació és la millor eina d'emancipació individual i de cohesió social que tenim. I no l'hauríem de malbaratar.

Publicat avui a ManresaInfo

La foto la vaig fer a la Plaça de Sant Jaume, el dissabte 21 d'abril, en una convocatòria unitària del MUCE: milers de mestres reclamant recursos, és clar, però sobretot reivindicant el paper fonamental de l'educació en la Catalunya del futur.