Repensar la Festa Major, a Sant Cugat

Avui he estat a Sant Cugat, convidat a un debat ciutadà que s'han empescat per repensar la seva Festa Major. Jo només havia de participar en una taula rodona al migdia, però com que a les 10 la ponència inicial era a càrrec d'en Bienve Moya (L'ànima de la festa) ja m'hi he estat tot el matí. I m'ha agradat d'escoltar un altre cop en Bienve explicant el calendari festiu, la capacitat de socialització o la necessitat d'una litúrgia central. I encara els diversos models que tenim de Festa Major, la necessitat permanent de repensar-la o -perquè de tot s'ha escoltat- de com la festa sempre ha fet nosa al poder...

A la taula rodona, que moderava Oriol Picas, amb la Tena Busquets i en Joan Morros, m'hi he trobat més que bé. Hi he defensat la condició que té una FM de termòmetre cultural i participatiu; també la necessitat d'un canemàs que l'organitzi per fer-ne veritablement un temps diferent de l'ordinari. I alguns exemples locals de "taller de festes" -Xàldiga, el correfoc....- o de transferència de poder entre ajuntament i associacionisme -des de la comissió de festes a la Festa Major Alternativa. En fi, assumir que la festa és, també, conflicte amb el millor sentit del terme. Després la Tena Busquets -programadora del Principal d'Olot- ha entrat en el tema de com participar des de la programació estable d'espectacles a la Festa Major. Això, la voluntat d'arribar a nous públics gràcies a la festa major i, encara, alguns exemples de transformació festiva com "la turinada" que ha resultat ser un vi - acrucis de característiques iniciàtiques i multitudinàries. A la darrera intervenció, en Joan Morros ha llençat quatre piules, per allò de reflexionar plegats a l'entorn del triangle festiu: associacionisme versus tècnics de cultura i polítics. Piules, traca i alguna bomba -no sempre els polítics ho fan bé, no sempre els tècnics en saben prou...-. A la fi, consens a la taula ni que fos perquè ja eren les dues, "es tracta de treballar en la mateixa direcció".

A Sant Cugat encara dedicaran tres sessions més al tema, aquest mes de maig. I desitjo que els resultats els acompanyin perquè ara mateix tot els sembla dificultós. Però estic convençut que un debat en aquests termes ja és un primer pas per millorar la festa. I he recordat jornades semblants a Manresa fa molts i molts anys -i ja va venir en Bienve Moya a xerrar!- o, tot just el 2010, una jornada a Reus organitzada des del CPCPTC amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per tècnics municipals de cultura. Les ponències les trobareu aquí -Antoni Ariño, Carles Lax, Assumpta Bermúdez...- amb exemples de Granollers, Manresa, Solsona o Olot. I la taula rodona amb Salvador Palomar, Jordi Bertran, Pilar Llauradó i... Bienve Moya! Per demostrar que “la festa major és el primer i més important dels programes transversals en un municipi“. Jo encara avui n’estic convençut, d’això i de que és un magnífic indicador de la seva participació ciutadana, de l’associacionisme, de la identitat i la cohesió social. Al capdavall, ho torno a dir, no es pot pretendre aconseguir uns pressupostos participatius o el treball a l’entorn d’una revisió del Pla general d’Urbanisme si prèviament en un poble, vila o ciutat no s’ha aconseguit ni dinamitzar un grup de festa major…

La foto és un primer premi del concurs de la FM de Manresa, l'any 2002. És d'en Josep Brunet i mostra l'episodi més bèstia de comunió col·lectiva de cada any hi ha a la nostra ciutat: més de trenta mil persones al Parc de l'Agulla reunides per vint minuts de castell de focs!