divendres, 18 de maig de 2012

El Catà als escenaris

Dimecres va ser al Kursaal, a l'estrena de  El petit escuraxemeneies, de Benjamin Britten, dins el projecte Fem Òpera!. Una proposta que el Servei educatiu del Kursaal ha trasplantat a Manresa des de Barcelona. I amb resultats espectaculars que van continuar en la sessió d'ahir i fins la tercera programada per avui vespre. Tot plegat, més de cinc-cents alumnes de nou centres de secundària del Bages amb la Jove Orquestra del Conservatori de Música de Manresa, el Cor Jove del mateix Conservatori i, encara, l'Escola Coral de l'Orfeó Manresà. Recordo haver participat en d'altres exercicis per acostar la canalla a l'òpera que ratllaven la crueltat pura i simple, com aquell 3r de BUP, nocturn del 86,  a Moses und Aron, de Schönberg, al Liceu. M'hi jugo un pèsol que mai més no hi han tornat!. No ha estat el cas d'aquest petit escuraxemeneies. Passeu per alt tots els grinyols: l'experiència ha estat colossal, i molts dels meus alumnes més repatanis en van sortir fascinats. No ha estat "estudiar" òpera. Ni "anar a" l'òpera. Els alumnes del Catà han fet òpera. Durant el curs, a classe de música, sota la batuta de la Rosa Maria Ortega. I després als assajos extraordinaris amb en Lluís Arguijo de director musical i Ada Andrés de directora escènica. I a la sala gran del Kursaal. Música en directe. Ambient d'estrena. Per molts d'ells, per tots nosaltres, inoblidable.

Avui divendres ha estat al Teatre Conservatori. A la 23a mostra de teatre als instituts. Migdia i, si va bé, ara al vespre hi tornem pels pares. Els del Catà hi hem presentat Criatures , de les T de teatre. Amb direcció d'Alícia Puertas després de mesos pacients d'assaig els dimecres migdia. Quan tot el Catà omple la platea d'un teatre has d'agafar oxigen i retenir-lo mentre els llums s'apaguen. Aleshores penses, en un instant fugaç, si has complert tot el manual d'aclimatació: saben on van, i saben què s'espera d'ells. I fins els has promès que si estan al cas s'ho passaran bé. Que a l'escenari hi ha els seus companys, que serà una hora curta... Tot això ho penses i creues els dits. Música. L'escenari s'omple. La platea encara grinyola. Llestos. El teatre guanya. Durarà una hora i a vegades et giraries per dir al Marc o a l'Abde que no n'hi ha per tant. Com riuen! Però també escolten. I no has de dir res, tot just girar-te... I quan s'acabi tothom escalatarà en aplaudiments. I haurà valgut la pena. La matinal, el semestre d'assaigs, tot el cicle i, encara, els esforços de l'Ajuntament i de les Ampes, dels espònsors: fer teatre, sortir de l'institut, pujar dalt d'un escenari... Em fa l'efecte que són les hores més ben gastades en la formació d'aquesta trepa de carallots. Perquè és aprenetatge i emoció. Perquè ha funcionat cada vegada. Perquè sense cap mena de dubte en surten millors de com van començar.

La foto és d'avui al migdia, al Conservatori. Fem Òpera! i Mostra de Teatre als instituts: molts esforços i, també, recursos públics. El meu reconeixement més sincer i també un prec: valdria molt la pena saber que una i altra cosa tindran continuïtat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada