Repensar ERC, tres textos de J.M.Tresserras

Aquest final de curs em coincideix, inevitablement, amb el treball que estem realitzant des de l'executiva comarcal del Bages per afinar acords -i desacords- fins en una dotzena llarga de municipis. És una tasca apassionant que combina les xifres d'uns resultats amb les coincidències del programa. O les relacions personals. La història. Les confiances i les complicitats... De tot plegat en van sortint temptatives que prenen cos o bé es neuleixen. I en un calendari que s'esgota: el proper cap de setmana es constitueixen els nous ajuntaments sorgits del 22 de maig. No cal ni dir que, en aquest ambient, les reunions entre gent d'Esquerra es multipliquen. Ahir mateix, a Avinyó, ens vam aplegar representants de vint-i-cinc municipis, cadascú amb la seva anàlisi, cada secció local amb les seves aspiracions. Hi ha un punt d'eufòria al Bages, i això és bo. Formem una colla àmplia i cohesionada, diversa. Però tots som conscients, també, que vivim uns temps de canvi. Que només podem acarar el futur si som capaços de repensar l'organització i els objectius. D'afinar molt més per superar els vells dilemes, també els personalismes. I tot això, costa. Potser per això aquests dies m'han semblat formidables fins a tres notes d'en Joan Manuel Tresserras, penjades al seu fèisbuc. Sobre el context i la definició d'ERC. Si teniu temps no us les perdeu! Dues expressions, una sola política; Esquerra Republicana de Catalunya (el nom i l'orientació política fonamental del partit) i avui mateix, El vell i el nou. El respecte pel vell, el compromís amb el nou. Sense gaires preàmbuls, una opció nacional clara, i genuïnament d'esquerres. Renovadora i al mateix temps respectuosa: "Ara tocarà una renovació molt profunda d'estructures i persones. Molt profunda. Però convindria que partís del reconeixement i el respecte crític per tot el que s'ha fet. I per aquells i aquelles que ho han protagonitzat en la primera línia, sovint amb renúncies personals que convé remarcar i s'obliden massa fàcilment. L'ERC renovada, i necessàriament ho haurà de ser, no es pot permetre el luxe de prescindir de l'experiència i el capital de coneixements acumulat per les persones que n'han ostentat la direcció o han ocupat càrrecs públic rellevants. I ells han d'entendre -i jo, que sóc novell a la casa, més que cap altre- que cal girar la pàgina sencera. Radicalment. Inequívocament". I doncs contra antics pronòstics avui aquestes reflexions estan multiplicat les adhesions, com una alenada d'aire fresc, positiu al nostre entorn. Francament, ens feia tanta falta!

(D'entre els comentaris a Fèisbuc citaré, per una vegada, els companys vigatans i la seva formula del CO3: Confiança, Cooperació i Corresponsabilitat. Feia anys que no tenia aquesta sensació d'enfilar-la bé...)