dijous, 16 de juny de 2011

Abans el curs no s'acabi

Juny avança a cop d'exàmens, avaluacions i algunes sortides. A la foto, els alumnes de tercer d'ESO del Guillem Catà són a les instal·lacions de la Fundació Alícia, de Sant Benet de Bages. Com que el seu crèdit de síntesi treballa l'alimentació, participen d'un taller a cavall de la química i la gastronomia. L'atenció que paren per grups durant noranta minuts supera, de molt, el seu llindar de resistència. Que no vol dir exactament que els interessi sinó, sobretot, que responen bé a un taller elaborat. Un taller que els atreu en les formes, que els descobreix alguna cosa, que fins i tot els fa sentir importants durant una estona. Remenen, pregunten i encara endrecen i renten el material. Diríeu que són, en aquell moment precís, els millors alumnes del món!

Vuit dies després -ahir!- rematem el curs en pelegrinatge fins a Port Aventura. Em meravello de l'entusiasme que mou la convocatòria i, encara més, de la legió d'autocars que arriben puntuals de tot Catalunya tot just s'obren les instal·lacions. Sota un sol que estaborneix, el desfici dels nostres adolescents es multiplica en un paisatge mutant -ara la Xina, ara el Far-West!. Són milers, suen per tots els porus i es desplacen en eixam segregant feromones. La seva bonior es confon amb la música ambiental que enlloc del parc -ni per misericòrdia!- ens abandona. Els professors -reduïts voluntàriament a la funció d'acompanyants- convenim que també aquí alguna cosa deuen aprendre però em passo el dia rumiant el què, exactament, i no encerto a trobar-ho.

I quan es fa tard i reprenem el camí que va a Manresa, cansats i desesmats, oblidats deu mesos d'hàbits al fons d'una coca-cola, encara escolto encuriosit com les anècdotes del dia es comparen amb les de la visita de l'any passat. I en el trajecte, més de dos i de quatre ja pronostiquen les heroicitats que faran... l'any vinent! Perquè a la fi entenc -aprendre pot ser dolorós!- que no se sap si el proper curs hi haurà sisena hora, 1x1, noves pissarres electròniques o reducció de plantilla. Tot això és dubte i en el dubte ens fem. Però a Port Aventura, a l'excursió de Port Aventura... no fallarem!

(A casa, dutxat i refet de tantes descobertes, rebo el número 1 d' edu│bages, una revista electrònica que vol reflexionar sobre la tasca docent i fomentar la col·laboració entre el professorat i els centres del Bages. És del tot recomanable l'article que hi publica en Toni Casserres, que em reconcilia amb la feina: Oferir aprenentatges rellevants: la missió de l’escola actual)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada