dimecres, 22 de juny de 2011

"El Pou de la gallina" prepara aniversari

En Jaume Puig ja em va avisar per Sant Jordi: l'any que ve el Pou [de la gallina] farà vint-i-cinc anys. Aleshores la xifra ja em va impressionar, la veritat. Perquè això vol dir que des de l'abril de 1987 aquesta revista d'actualitat manresana ha sortit mensualment i regular. I potser ja no hi hagués pensat més si no fos que aquesta setmana m'han convidat a una reunió per tal de rumiar sobre aquests 25 anys. Ja es veu que la cosa no va de broma, doncs. Fet i fet, parlem d'un quart de segle i la magnitud, rodona i rotunda, imposa. Sigui com sigui, hom parla de fer una commemoració, de recuperar material.... Tot això i, és clar, participar d'un balanç que és el que aquests aniversaris un xic solemnes reclamen. I estarà bé de fer-lo. Si més no perquè en el seu origen,  la revista va néixer amb voluntat de servei, per tal d'esdevenir eina per a la reflexió local. Un objectiu ambiciós, anava a dir "...en una ciutat com la nostra". I no és del tot veritat: crear espais de debat, de participació i reflexió -i encara més si s'hi vol posar un punt d'humor- és tan difícil a Manresa com a tot arreu. I sobretot fer-ho amb la perseverança que ha tingut "el Pou" -i un bon grapat dels seus impulsors. Una perseverança bíblica per una projecte que pretenia ser "extraordinari". Informació i debat. Un corrent d'aire enmig de tantes susceptibilitats. Teràpia local de regust ignasià -al capdavall, el pou de la gallina és l'escenari d'un miracle dels "de proximitat", en termes contemporanis. Vint-i-cinc anys després, encara és vigent? Conserva el sentit? Sense la dimensió professional que el seu aspecte suggereix, "el Pou" podria durar -Joan Montraveta dixit!- "fins el dia del judici final, a la tarda". La pregunta avui deu ser: "Mestre, en suport paper o...  només digital?" Una cosa és clara: pel judici final falten vint-i-cinc anys menys. I molts manresans i manresanes els hem viscut amb més consciència col·lectiva gràcies a "El Pou"...

(La il·lustració és la portada del número zero de "El Pou de la gallina" que vint-i-cinc anys enrera publicitava un nodrit consell assessor, subscripcions a 1000 pessetes i "la conveniència dels petits miracles" a la nostra ciutat. Si n'hi ha hagut des d'aleshores!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada