Oriol Junqueras, una paella entre tots

Ja hi ha data per al proper Congrés Nacional d’ERC: el dissabte 1 d’octubre. Dies abans, però, els militants estem convocats a escollir una nova presidència i una nova secretaria general. Es tracta de debatre i consensuar el nou camí que hem d’emprendre i escollir les persones que formaran la direcció del partit, d’un partit amb vuitanta anys d’història. Dic tot això perquè ara fa pocs dies vaig rebre el correu on Oriol Junqueras, ara mateix eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, es presenta encapçalant candidatura ”fruit del convenciment que Esquerra Republicana de Catalunya és l’eina política més important que tenim com a país per assolir la independència i perseverar en l’anhel de Macià de construir una República catalana lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”. Esperava la proposta i esperava poder-la avalar també. Perquè l’Oriol fa mesos que ocupa part de les nostres converses i li conec suports d’un cap de país a l’altre. Despertant un punt d’entusiasme: amb ell podem fer un nou pas a Esquerra, i fer-lo en forma d’equip, bastint un projecte polític creïble i coherent als ulls de la ciutadania. Amb idees i emocions, talment ho expressava fa poc a Manresa. I doncs, el tàndem amb Marta Rovira, candidata a la secretaria general, sembla que es podria completar amb Anna Simó, Lluís Salvadó, Oriol Amorós... És clar que tot això són hipòtesis que ja veurem com es concreten, però no em sé estar, en aquest darrer apunt de juny, de dir en veu alta que la proposta fa goig i que suscita prou unanimitat com perquè tots li donem suport decidit. Perquè els ingredients hi són, i són de qualitat. Ara digueu, si fos a fer una paella, per ventura no sortiria bona? Temps, paciència i el punt de gosadia. Sabent comptar amb tothom: fins i tot el torraet que no només és inevitable sinó perfectament desitjable! Però, això sí, una única paella. De flaire republicana i que convidi a tothom en nom de l’esquerra nacional. La paella de sempre, direu. Però ara, amb l’Oriol als fogons, la podem tornar a sentir deliciosa. I és que, independentistes com som, “compartir ens dóna gustet”.

No sé d'on diantre surt, però m'ha fet il·lusió descobrir a la primera capbussada entre imatges google aquesta foto de l'Oriol Junqueras amb la Marta Rovira i en Pere Culell. Perquè per poc que rumiem descobrirem coincidències no només en les idees sinó, també, en les formes. I això -les formes, les persones...- sempre haurien de ser importants. O hem de fer que ho siguin més...