diumenge, 5 de juny de 2011

Mals auguris per la cultura popular

Que és com dir "mals auguris per la cultura". I això perquè ahir llegia a Vilaweb que “L'avantprojecte de Llei de simplificació genera polèmica en l'àmbit cultural i sanitari”. De fet allò que han recollit tots els informatius és que el nou govern vol aprovar aquesta llei “òmnibus” en paral·lel als pressupostos per tal d’aprimar l'administració, agilitar tràmits de tot tipus i eliminar burocràcia. I tot i que el més destacat són els sis mesos d'empadronament per tenir cobertura sanitària, també hi ha els sectors culturals que denuncien opacitat en l'elaboració del text, la falta de diàleg i fins i tot algunes contradiccions.

I doncs, és així. L'avantprojecte de “Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica” que el govern va presentar per sorpresa dimecres passat desperta crítiques per força en el sector de la cultura ja que afecta de manera substancial institucions històriques, que passarien de ser una entitat autònoma a deixar de tenir entitat jurídica pròpia. Aquest és el cas de la Biblioteca Nacional de Catalunya,  l'Arxiu Nacional de Catalunya, el CoNCA, la Institució de les Lletres Catalanes i alguns museus. Els responsables de les institucions afectades no entenen ni comparteixen la falta de diàleg ni debat amb el departament, fins al punt que ni tan sols sabien ni se'ls va informar que dimecres es publicaria a la web de Presidència. Com Vilaweb vaticina, “el malestar només ha començat”.

Sigui com sigui, hom parla del CONCA, del nou “Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals” i fins de la nova “Agència Catalana del Patrimoni Cultural”. I com que enlloc no es parlava del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, m’he aventurat a navegar per les 274 pàgines de l’avantprojecte de llei. No he trigat gaire a arribar al Capítol 2, “Àmbit cultural i de l’esport” on, sense gaires miraments, es modifica la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural. Són pocs canvis, però determinants:


-Es modifica l’apartat 1 de l’article 6, que passa a tenir la redacció següent: “1. Les celebracions de la cultura tradicional catalana d’especial arrelament i rellevància poden ser declarades festes d’interès nacional. La declaració es fa per acord del Govern, escoltats l’ajuntament i el consell comarcal corresponents.” Què ha canviat? Que desapareix l’informe previ que havia de fer el Consell de la Cultura Popular i Tradicional...

-Es modifica també el primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 1 (que en realitat és l’onze), que queda redactat així: “2. La declaració d’interès cultural d’una associació es fa per acord del Govern, i comporta els drets següents:” Novament el nou redactat elimina l’informe fins ara necessari del Consell de Cultura Popular i Tradicional.

-Es modifica l’article 13, que passa a tenir la redacció següent: “Article 13. Òrgan d’impuls de la dinamització sociocultural i les associacions culturals. Per contribuir als objectius d’aquesta Llei en els àmbits establerts als capítols II i III, el Departament competent en matèria de cultura ha de comptar amb un òrgan específic. El rang orgànic i l’estructura d’aquest òrgan s’han d’establir per reglament.”

Que és com dir, "s’ha acabat el pa torrat". De fet, durant divuit anys aquest era l’article que donava compte dels òrgans administratius per tirar endavant la comesa de la llei. Per entendre’ns, fins ara mateix l’article 13 deia explícitament que es creava el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. I això amb els objectius de promoure la recerca i l'estudi sobre la cultura popular i tradicional catalana, de fomentar-ne el manteniment i la difusió i de donar suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització cultural. Doncs bé, ja veurem en què queda el nou òrgan, el seu rang orgànic i la seva estructura... però el nou redactat, breu i ambigu com és, no ens dóna gaire perspectiva. O no la dóna gens bona...

-L’article 40 del nou avantprojecte, finalment, “deixa sense contingut l’article 14”. Escuet i críptic, deixar sense contingut l’article 14 de la Llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural implica que desapareix el Consell de la Cultura Popular i Tradicional, fins avui màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en les matèries de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Els seus membres són nomenats pel conseller de Cultura d'entre persones de reconegut prestigi en l'àmbit de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, i les seves funcions fins avui han estat les d’assessorar el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana així com informar sobre la declaració de festes d'interès nacional i d'associacions d'interès cultural. O proposar accions que consideri convenients per a la protecció i la difusió de la cultura popular i tradicional i per al suport a l'associacionisme cultural.

Tot això s'esbandeix d’un cop amb l’avantprojecte, sense més explicacions. I es perd una eina de participació, de prestigi i discurs que la cultura popular catalana necessita de totes totes. Es que per ventura l’actual Consell estava marcat políticament pel darrer govern? De cap manera!. Potser doncs sortia massa cara aquesta tasca? Encara menys! El dia que el govern de Catalunya tingui un Consell assessor més econòmic i de la categoria de l’actual Consell de Cultura Popular i Tradicional, ja m’ho faran saber. Però el pressupost de quatre reunions a l’any, de quatre hores de durada cadascuna productives i eficients, no sobrepassaven el cost d’una quinzena de menús per reunió. Menús que amb el senyor Anguela mai es van enfilar per sobre dels 16 o 18 euros!

Arribo ben decebut a les “Disposicions transitòries”… A la sisena es manifesta el “Manteniment temporal del Consell de la Cultura Popular i Tradicional i del seu Reglament. Mentre no s’aprovi el rang orgànic i l’estructura de l’òrgan d’impuls de la dinamització sociocultural i les associacions culturals, es manté el Consell de la Cultura Popular i Tradicional, amb les funcions que té assignades, i que es regeix pel Decret 147/2010, de 26 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Consell de la Cultura Popular i Tradicional”. Que vol dir que res, que era només per entretenir-nos tot plegat? Des del Departament ja hi ha qui es desdiu de l’aplicació de l’avantprojecte a la Biblioteca de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes, i fins llegeixo que amb les al·legacions –el termini acaba el 9 de juny!- tot es posarà a lloc. Però molt em temo que la jugada supera els criteris d’estalvi. I així és com a poc a poc anem malmetent la tasca feta pel Departament que, amb totes les marrades que es vulguin, ha anat construint en trenta anys. Amb esforços i moltes més complicitats que les que avui els inquilins del Palau Marc ens demostren.

Acabo: entenc perfectament la necessitat de repensar la nostra administració pública, fins i tot defensaria canvis que es podrien fer al Departament de Cultura i al propi CPCPTC. La necessitat d’estalvi i de major eficiència. Però sempre amb criteris i idees, i amb debat públic. Decisions que ens permetin créixer si no en recursos, almenys en maduresa. Amb aquest esborrany, ara mateix lamentable, no compto que ho fem. Per això espero que no deixi indiferent a ningú. Però per si de cas, ho escric i en faig denúncia pública.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada