diumenge, 26 de juny de 2011

L'home de la maleta

Més enllà de la revetlla de Sant Joan, aquests tres dies de festa són el pròleg d'un estiu que s'endevina memorable: l'institut és a punt de despatxar la canalla i, formalment, no em quedarà d'altra feina que preparar el curs vinent. Això i llegir sense horaris: que més podria demanar? Començo per aquest home de la maleta, de Ramon Solsona, premi Sant Jordi d'enguany. I no m'ha decebut gens, potser perquè m'hi acostava amb expectatives baixes. L'home de la maleta es llegeix bé, molt bé. I superades les necessàries trenta primeres pàgines -no perquè no rutllin sinó perquè tems la reiteració d'una altra història de postguerra: "Autobiografia d'un qualsevol"- la història aixeca el vol i passa dels anys quaranta a la contemporaneïtat, en un anar i venir que ja no t'abandona, amb una història que va guanyant complexitat. En acabat, coincidirem que el tal Venerando -comptable i músic d'orquestra- és un egoista de collons, però ja ha esdevingut entranyable: sobreviure la postguerra -i els cinquantes i seixantes i... en definitiva, fer-se gran fins envellir, té el seu mèrit. I aquí és on triomfa -o rebenta- L'home de la maleta. Les idees i opinions, i fins el mateix llenguatge que s'hi gasta, ens remeten a un temps passat però alhora ens qüestionen aspectes ben bé d'avui. I per començar, el de la vellesa, a cavall del "trio Aurora" i l'anar passant maleta en mà un mes a casa cada filla... He dit també "el llenguatge" i sí, l'aposta és arriscada lluny de l'ombra de la norma. Però a mi m'ha funcionat: hi escoltava tranquil·lament el català dels meus pares i especialment els barbarismes de la meva àvia aragonesa, els del meu pare empeltat de ràdio i sarsuela quan, camí de la platja, ens engaltava amb veu de tenor "voy, voy, voy al mar...". És clar que si no sabeu qui és Machín ni us sona el camino verde, tot plegat se us pot fer més costerut...

La cita la recullo de la mateixa contraportada: "Abans estava molt clar qui eren els pares, els germans, els cosins, la dona, la sogra o els cunyats. Ara tot és de quita i pon. Li preguntes a un nen pel seu pare i et diu: Quin? Ja t'ha fotut! Ara tots són mitjos pares, mitges mares, mitjos germans, mitjos tiets, mitjos cosins. I vinga ex: exmarits, exdones, exsogres, exconsogres... Tots són ex, cago'n Ceuta i Melilla!". Doncs això, L'home de la maleta, una bona manera d'obrir l'estiu.

1 comentari:

  1. Ostres Ramon, ara l'estic llegint jeje li vaig encarregar a la meva mare per St. Jordi. I la veritat és que sí q enganxa, i la manera com està escrit el fa molt amè. I parlant de maletes et faig una altra recomanació: Maletes perdudes, de jordi puntí, si vols al juliol quant vingui te'l passo jeje.

    Salut!

    ResponElimina