dimarts, 31 de desembre de 2019

ERC, 25 anys després del meu compromís

I hem arribat a cap d'any. Enllestim el 2019 i afrontem el 2020 amb tota l'energia que sigui possible, perquè no serà un any fàcil. Només cal fixar-se en les darreres hores: la possibilitat de subscriure un acord amb el PSOE espanyol ha despertat tota mena d'alarmes —i alguns histerismes. Però cal serenitat i fermesa: mantenim l'escepticisme i no som ingenus, perquè el PSOE no dona prou mostres de credibilitat, però som davant una oportunitat que podem aprofitar. Al capdavall, tot just hem fet allò que vam dir que faríem: fer seure el govern espanyol a una mesa de negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, un objectiu per al qual vam rebre el suport d’un milió de vots. I encara vam fer també una consulta a la militància on es va avalar l’estratègia amb un 94,6% de suport, tot plegat certificat per un Congrés nacional com no recordo anteriorment! Ens sentim responsables de posar la nostra força al servei del país. L'acord sobre una mesa de negociació entre governs, una mesa de negociació que representi el país és fonamental. Una mesa que ja ha estat dit, no serà la mesa d’Esquerra Republicana, serà la mesa del govern de Catalunya, la mesa de país, on es puguin portar tots els grans consensos. Estem intentant donar resposta al Sit and talk que plegats hem reclamat al carrer!

I al cap d'aquest any recordo també aquest compromís que no és absent de riscos. Però que obliga a jugar-te el capital polític. A provar-ho. Talment fa 25 anys. 1994. Aleshores vaig dir que sí a ser dins una candidatura d'ERC. I a la tardor vaig acabar per encapçalar-la. I poc temps després vam arromangar-nos en un primer pacte "de l'olivera" a Catalunya. Amb socialistes, iniciativeros i els cupaires d'aleshores. Si ens en van caure de garrotades! Fins ens vaticinaven que no duraríem sis mesos...

No res: tanco 2019 amb el record d'una primera entrevista a Regió7. Han estat 25 anys de reunió setmanal, de pencar a les institucions o al carrer. De comprometre's amb encerts i fracassos. Però per això fem política: per transformar la realitat. O per provar-ho. Tossudament.

Molt bon cap d'any i un agraïment profund a tots aquels amb qui hem compartit aquests anys. I encara més gran amb tots aquells que voldran compartir, des d'un lloc a altre, els propers!

En termes justos, ara m'adono que fa més de 25 anys. La pàgina de Regió7 que signa Anna Vilajosana és del 20 d'octubre de 1994, i explica l'assemblea del dia abans. Jo encara era un "independent" per afavorir el trànsit entre l'Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM) i la renovada ERC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada