El coratge d'Oriol Junqueras

Divendres vaig ser als Jutjats de Manresa, en una breu concentració per acompanyar el pare d'Oriol Junqueras en una maniobra de breu recorregut, això és, demanar l'«habeas corpus» que, com era de preveure, va ser despatxat sense atendre per la jutgessa de guàrdia. L'argument esgrimia la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i reclamava la immediata llibertat d'Oriol Junqueras, precisament el dia després que el Tribunal Suprem espanyol ja s'hagués manifestat contrari a l'excarceració. En fi, per fer-ho més trist encara, plovia. I abans d'arribar al vespre, fins i tot el Parlament europeu li retirava la condició d'eurodiputat responent ja no sé si al Tribunal Suprem o a la Junta Electoral Central, en un recorregut espès i laberíntic. El cas és que —digueu-me il·lús— havia arribat a pensar que demà dilluns Oriol Junqueras podria ser a Estrasburg, i assumir al llarg del divendres que ni aquest episodi no quedava resolt em va entristir sobremanera. I la tristor alimenta els dubtes dels passos fets, de les decisions que semblaven encertades. En acabat, avui diumenge a la trobada habitual de Lledoners he recordat la necessitat de perseverança, i m'ha emocionat cridar amb tots els congregats aquest desig de «Junqueras, eurodiputat!». Però sincerament, hi havia poca convicció i fins un punt d'esma, i em penso que és dels dies que hem enllestit més depressa. Per això, un cop a casa, i abans de dinar, m'he entretingut a llegir l'Ara amb una entrevista al president d'ERC que s'anunciava a portada, enllestida amb urgència i lògicament il·lustrada amb una foto d'arxiu. I si en recullo la part central i la comparteixo aquí és perquè a mi m'ha anat bé de llegir. Ja és gros que sigui des d'una cel·la des d'on rebem el coratge! Però l'entrevista a Junqueras esbandeix dubtes i fa que tots aquells que avui som a casa, tranquil·lament i entre els nostres, ens imposem no defallir. Encara que el camí sigui llarg i tortuós. Perquè trigarem més o menys, però ens en sortirem segur!

(...)

Què va sentir quan va saber la decisió del tribunal espanyol?
Vaig pensar immediatament en els meus fills i la meva família. Però no ens podem aturar ni un segon. Cada nova injustícia m’omple encara de més força i energia per continuar i continuar lluitant. Qui voldrà viure en un estat com aquest? ¿De veritat que els ciutadans espanyols estan orgullosos que s’incompleixin la democràcia i les sentències europees? Per perseguir la dissidència són capaços fins i tot de no respectar la legalitat europea. No tenen ni idea de qui som, no ens rendirem mai.

La decisió del Suprem el desanima de cara a seguir intentant sortir de la presó?
No, no ens rendirem mai, mai. Però l’objectiu no és en cap cas sortir de la presó sinó aconseguir la llibertat del país. La presó d’alguns de nosaltres només és una etapa més en aquest camí cap a la república catalana. I tanta injustícia serveix per evidenciar als ulls del món que la democràcia a l’estat espanyol està en perill.

Com valora la decisió del Parlament Europeu de retirar-li la condició d’eurodiputat i com pensa fer-hi front?
Recorrerem la decisió del president del Parlament Europeu. ¿Com pot ser que un estat membre pugui imposar la injustícia per sobre de la justícia dictada per un tribunal europeu? On queda la Unió Europea? On queda l’autonomia del Parlament Europeu? En tot cas, no tinc cap dubte que aquesta batalla la guanyarem, la sentència del TJUE és absolutament clara. Com més triguin a rectificar, més dur serà el cop que rebran.

Quin és el pròxim pas que es planteja, ara que es confirma que no podrà ser eurodiputat?
Aquí no hi ha res definitiu. Ara és el moment de posar en marxa un altre cop totes les vies polítiques i judicials per seguir batallant perquè es compleixi la legalitat europea i es respecti la democràcia. Trigarem una mica més o una mica menys, però guanyarem i exerciré d’eurodiputat.

Es penedeix d’haver facilitat la legislatura a Espanya mentre la justícia espanyola continua comportant-se igual?
¿La situació seria millor amb un altre govern espanyol o en un escenari d’eleccions? No hi crec, en el com pitjor millor. És difícil que algú em convenci que era millor un govern amb PP o Cs a dins. És evident que ens separen moltes coses amb el PSOE, entre elles la manca d’humanitat que han demostrat respecte a la presó injusta, però també ho és que hem obert una porta que no s’havia obert fins ara i que tothom reclamava, que és la del diàleg, i que això només pot acabar amb una consulta.

Què n’espera de la presidència de Pedro Sánchez, després que Esquerra hagi facilitat la seva investidura?
Som escèptics i serem absolutament exigents amb el compliment dels compromisos, perquè els coneixem.

Entén les crítiques de JxCat, la CUP i l’ANC al pacte d’ERC amb el PSOE?
Sí, estem en campanya permanent, però tots reconeixen que és un bon instrument i que cal intentar aprofitar-lo. Pensi que Bildu, per exemple, va optar per la mateixa decisió que nosaltres. Sé que hi ha la voluntat de contribuir a fer que aquesta taula sigui útil per al país. I, de fet, el president Torra ja ho està intentant liderar. Per tant, estem convençuts que l’espai de Junts se sumarà a la nostra opció.

Què hauria de demanar la Generalitat en aquesta taula de negociació amb l’Estat?
Sempre hem estat molt clars en aquest sentit: l’amnistia de tota la causa general contra l’independentisme i, per tant, la fi de la repressió i el retorn a la política del conflicte i el dret a l’autodeterminació. Crec que la part catalana ens posarem d’acord molt aviat sobre el que hem de portar a la taula de negociació.

ERC ha de contribuir a la governabilitat de l’Estat i negociar els pressupostos generals?
Nosaltres no hem negociat una investidura sinó un instrument per fer seure Espanya i Catalunya en una taula de negociació. Ara cal veure com es compleixen els compromisos. Si no, la legislatura no té gaire sentit que continuï. En tot cas, Esquerra Republicana no som aquí per treure’n quatre partides, això forma part del passat i mai hem defensat aquesta manera de fer. El nostre interès és sempre ser útils als ciutadans de Catalunya. És el nostre deure i obligació.

Està satisfet amb el segon grau que les juntes de tractament han donat als presos polítics?
Nosaltres no hi entenem, però els nostres advocats ens diuen que és el tractament habitual en penes de presó tan altes. No podem fer de tot una batalla partidista. L’anomalia és ser a la presó per haver fet un referèndum, no que tinguem un grau o un altre.

L'entrevista completa, aqui.

La foto és de Miquel Àngel Alfaro