dimecres, 22 de gener de 2020

Quintana Torres i la Manresa de fa 50 anys al Pou

El Pou de la gallina d'aquest mes de gener ha estat un fenomen de vendes i el motiu sembla senzill: recull una bona col·leció de fotos d'Antoni Quintana i Torres de la dècada dels seixanta i setanta. Blanc i negre per revisitar aquella ciutat de les acaballes del franquisme. Des de la portada, és clar: aquest pas a nivell deixa bocabadats els més joves que no acaben d'entendre la circulació d'un ferrocarril des del baixador del carrer Guimerà fins al Passeig del Riu passant pel carrer del Bruc i Francesc Moragues. Quins canvis! El número del Pou conté els textos de Joaquim Garcia, Francesc Comas, Lluís Virós, Joan Morros, Josep Huguet o Pere Bascompte, i entre tots ells confegeixen no tant un record sentimental sinó l'aproximació a un temps de canvis que permet avaluar —digueu-me optimista— més encerts que no pas errades en la transformació urbana.

Dic tot això perquè, de fet, jo vaig tenir la sort de conèixer Antoni Quintana Torres. S'estava al barri, vora casa, al carrer de sant Magí. De jove, tot fent el butlletí de l'associació de veïns «el Totxo», ens trobàvem a la Copisteria del Bages -o Copigràfic. L'home fins i tot hi va voler col·laborar fent una carta! Però en Quintana allò que feia eren fotos i en tenia de molt bones, boníssimes. I va ser de grans, en el meu temps de regidor municipal, que vam fer un i dos i quatre cafès abans no es va decidir per lliurar el seu fons a la ciutat. Generositat absoluta, de part d'ell i també de la família que encara avui s'ho estima i ho difon a les xarxes (*). Perquè el material hi és i, amb paciència i bona vista, podeu anar resseguint els 40.000 negatius en línia a la web de l'Arxiu Històric Comarcal del Bages (ACBG, aquí). Allà són, tots pendents de catalogació. I com que des del Pou en volíem la resolució dels clixés originals, em vaig passar moltes hores d'aquest Nadal resseguint les miniatures de l'Arxiu des de la pantalla del meu portàtil per aconseguir la referència. En vaig veure més de la meitat, en una mena d'al·luvió colossal!

I tot i les dificultats i baixa resolució, tot i quedar-me a la meitat, el fons d'en Quintana Torres encara em va agradar més perquè vaig descobrir que el seu catàleg de la ciutat és també, de molt, el catàleg del barri que vam compartir. Pura emoció. El seu trajecte de casa a la feina —treballava a l'Anònima—, els detalls del parc de sant Ignasi, la vida parroquial, la inauguració d'algunes botigues o fins algunes festes, tot va  ser recollit àmpliament del barri de la Sagrada Família. Per això avui, a la necessaria difusió de l'obra d'en Quintana, s'hi afegeix un sentiment de deute irresolt: ens falta una gran exposició sobre la seva obra. I un bon llibre catàleg! I, per poc que es pugui, destinar recursos a catalogar el seu fons per tal que les futures recerques siguin més fàcils encara i a l'abast de tothom. L'interès és inqüestionable!


Vegeu a Instagram i Facebook la tasca que fa el seu fill Jaume, "Jaquito60". Fantàstica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada