dimarts, 21 de gener de 2020

Qui no coneix Griselda Sirvent?

Aquest mes de gener El Pou de la gallina número 357 posa en portada el pas a nivell dels anys seixanta, a la cruïlla Bruc-Saclosa, quan els ferrocarrils catalans arribaven fins al Passeig del riu, per Francesc Moragues! "La Manresa de fa cinquanta anys" evidencia una transformació urbana notabilíssima, i el Pou la revisa gràcies als 40.000 negatius que Antoni Quintana Torres va cedir generosament a la ciutat. Un veritable tresor fotogràfic! Els lectors ho han celebrat: l'edició s'ha esgotat o és a punt d'esgotar-se a moltes llibreries! Al darrera de tot, al "Qui no coneix?", una presència esportiva: Griselda Sirvent. Metgessa i dona en un món molt poc feminitzat. La seva activitat, tal com genialment la il·lustra Maria Picassó, és un triple en pista i piscina. I el seu entusiasme és tan desbordant com la seva professionalitat!

Griselda Sirvent,
una dona a la banqueta

Griselda Sirvent Batalla, segur que us sona —i si us sona molt potser ja sabreu que, de fet, no és manresana, o que ho és per adopció, que ella va néixer el 1982 a l'ombra de l'Arc de Triomf, al cor de Barcelona. La Griselda creix en un entorn d’esport, teatre i sardanes. I fins enllestir el batxillerat, estudiarà sempre aplicadament als jesuïtes de Casp. I és que ella tenia una vocació des de menuda: volia ser metgessa. I en va ser, i tant! Fins i tot va renunciar a la natació que fins a l'adolescència li va ser una altra gran passió. I bo, després va passar per la Universitat de Barcelona i va fer el campus a l’Hospital Clínic, i en acabat optà per l'especialitat de Medicina física i Rehabilitació. Llicenciada en plena crisi, el 2011 es capbussava al món laboral amb només tres opcions per a la seva especialitat: Andorra, Mallorca... o Manresa. D’això ja fa vuit anys, abans no n’hagués complert trenta. I podem dir que, per sort, va triar Manresa. Des d'Althaia la destinen a la clínica de Sant Josep, on s'integra al CIMETIR (Centre Integral de Medicina de l'Esport, Trauma i Rehabilitació) o al Centre de disminuïts físics del Bages. I tot i que al principi ho combina amb guàrdies generalistes, la seva especialitat s'aferma també al Centre Hospitalari, amb avis que li fan aprendre els topònims locals. Aleshores, l’any 2014 el doctor Albert Estiarte li proposa acompanyar la selecció espanyola de waterpolo, júniors femenins, als campionats d'Europa. Després vindran els juvenils i finalment els absoluts, masculins i femenins. No va ser pas flor d’estiu: la Griselda ha estat a campionats d'Europa i del món, de Budapest a Corea, dins l’alta competició, i ara ja sempre acompanya l’equip estatal. Però al costat d’aquesta internacionalització cosmopolita, el seu pas per Manresa arrela mitjançant Xàldiga, on comença a fer colla. I la provisionalitat s’esvaeix completament quan troba parella, amb qui decideixen compartir vida i pis a la ciutat i... l’afició al bàsquet, al Nou Congost. El que vindrà ens recorda aquella tornada salsera de Pedro Navaja: si vas néixer per martell, del cel te’n cauran els claus! De manera que aquest darrer any la Griselda també s'ha incorporat a l'equip del Manresa Baxi com a metgessa. La recordeu a la banqueta? Acostuma a ser la primera dona en un món tradicionalment d'homes. I per ser francs, aquesta temporada li està resultant entretinguda. Però quan recorda la gent amb qui es fa i treballa, defensa que l’esport té a Manresa un equip mèdic de primera divisió. De tot i tothom aprèn, perquè de tothom rep suport. I és així que el seu entusiasme es multiplica i, si fos a fer, per ella no quedaria: tria Manresa i el Baxi, tria el Resa per tants anys com li vulguin tenir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada