Memòria d'uns "biberons" gairebé centenaris

M'hagués agradat ahir poder haver estat a la presentació del nou web de l'Associació Memòria i Història de Manresa dedicat íntegrament als Bagencs de la Lleva del Biberó. A Regió7 llegeixo que l'auditori de la Plana es va gairebé omplir per tal d'homenatjar tots aquells nois de 17 anys, avui gairebé centenaris, que el 1938 van ser mobilitzats per l'exèrcit republicà. De Manresa, fins a 291 —i d'aquests 67 mai van tornar! La relació sencera es pot trobar amb un sol clic, gràcies a la feina feta per memòria.cat. I encara més, cartes, fotografies, tot el material d'aquest espisodi que en Quim Aloy i en Salvador Redó des de fa anys reuneixen i difonen amb perseverança i rigor. D'entre els quatre «biberons» ahir presents, un pensament per en Tomàs Dalmau Colom: l'any vinent farà cent anys. I entre els absents, un record inesborrable per Antoni Quintana Torres, el president de l'entitat de supervivents, i aquella comissió que l'any 2002 va fer possible una trobada multitudinària a Manresa. És la de la foto, ara fa disset anys: amb en Francesc Terra, Pere Sobrerroca, Joan Muncunill i el propi Antoni Quintana en cadira de rodes. I és que precisament uns dies abans Antoni Quintana havia tingut un ensurt i calgué fer la presentació de la trobada en una sala de l'Hospital de sant Andreu. Aquella cadira de rodes temporal va quedar recollida dies després a totes les imatges de la festa. En fi, de tot plegat en conservo també una tribuna a Regió7, que desempolsino i penjo amb el desig de reconèixer la «lliçó de vida i dignitat» que ahir els elogiava en Salvador Redó.

ELS «BIBERONS», A MANRESA

Regió7, 26 d'abril de 2002

Manresa acollirà, el proper divendres, la XXI trobada de germanor dels supervivents de la «Lleva del biberó 41». Supervivents d’una guerra i, també, del pas del temps. Testimonis de la nostra memòria. Protagonistes involuntaris del major conflicte que vam viure al segle XX: la guerra. I l’experiència de la guerra els fou l’experiència de la mort i de la destrucció.

Perquè no tindria cap sentit d’oblidar-ho: també el nostre país ha conegut la guerra i n’ha sofert els desastres que l’acompanyen. No fa pas tants anys d’aquella gran derrota col·lectiva, d’aquella esperança desfeta. I és bo reconèixer els seus supervivents, avui tots ells avis, aleshores ciutadans joveníssims d’una república democràticament escollida. I la guerra ho estroncà tot. Vides i projectes, moltes il·lusions. I en mig del marasme, amb setze anys, tots aquells nois mobilitzats i –tot fou una cosa- abocats a les trinxeres. Heus aquí la Lleva del biberó...

Ara, al cap del temps, Manresa acull els «biberons» per testimoniar-los homenatge. Però no pas des d’una emoció superficial i passatgera sinó, sobretot, reconeixent-los com a símbols de la memòria col·lectiva. Memòria per a futures generacions. Perquè el seu compromís nascut en defensa de la llibertat és encara viu. Però és també més madur i més ric d’experiència. I avui, els supervivents d’aquella lleva del 41, són també els millors defensors de la Pau.

Al capdavall, l’itinerari particular de tots aquells nois que ara depassen la vuitantena d’anys ha estat divers. Però seria d’insensats oblidar el seu testimoni comú: la seva experiència ha de quedar fixada i documentada. Perquè la Catalunya que construïm –més próspera, més justa, també més lliure- ha de tenir forçosament present les seves reflexions i criteris. I reconèixer-ne el sacrifici, i el de tots els familiars que en compartiren la dissort.

Perquè aquells «biberons» encara avui, amb la seva tasca, ens ofereixen el millor testimoni. És just, doncs, que també des de Manresa els fem arribar el nostre més profund agraïment. I que ens comprometem a conservar-lo amb tota la dignitat per a exemple de generacions futures.

Benvinguts, doncs, a la nostra ciutat, biberons!

Ramon Fontdevila i Subirana
Tinent d’alcalde delegat de Cultura