L'executiva d'ERC Manresa es renova

Enmig del marasme nadalenc m'adono que no he parlat gens de l'assemblea d'ERC Manresa del dimarts 17 de desembre. D'això en fa quatre dies, però és important. En primer lloc per complir terminis —totes les seccions locals d'ERC tenen sis mesos per reconstituir-se després de les eleccions municipals, i el termini era esgotat. En segon lloc, per buscar un equip que prengués el relleu d'aquell que va aconseguir la victòria de Manresa el mes de maig: de fet, bona part d'aquell executiva ara mateix forma part del govern de la ciutat i, doncs, difícilment podria atendre les tasques pròpies d'una organització política amb caràcter assembleari. I en tercer, i també important, perquè jo havia manifestat sempre que seria president, si m'ajudaven, fins a quatre anys. Un mandat i després renovació. I bé, el cas és que des de l'estiu en Marc Aloy m'havia insistit que l'acompanyés en aquest període transitori entre les eleccions i el seu accés a l'alcaldia, passat l'any que vam pactar amb Valentí Junyent. Ell s'espera a la casa gran i —vindria a ser el tracte— jo continuo presidint fins aleshores la secció local. No cal dir que al setembre ja li vaig dir que sí, només amb la lògica condició que havíem de trobar també la complicitat dels nostres amics i militants. I al capdavall —tot el dia estem d'eleccions!— la convocatòria es va fer pel dia 17, quatre dies abans del 28è Congrés nacional d'ERC. De la nostra assemblea en recordaré un resultat de ple consens —a la búlgara, que en dèiem— i fins i tot algun elogi en termes de persona més mediadora que no presidencialista i —poc que em coneixen— d'home «sense arestes». En fi, tot sigui per la bona causa del país i la ciutat. La proposta d'executiva és profundament renovada i conté un compromís personal: resolt el relleu a l'alcaldia manresana, després també es produirà el meu a la secció local. Fins aleshores, doncs, una pròrroga pactada. O el que ve a ser un relleu en dos temps. D'aquell vespre n'adjunto el discurs que no vaig llegir però que em va servir de guió. Vaig dir més coses —sóc xerraire de mena—i suposo que alguna bestiesa per distendir la solemnitat del moment. De tot plegat, doncs, en queda aquest text i la foto de l'equip que encapçala el post. Compromesos a fer feina i a cedir pas quan ens arribi l'hora!

ASSEMBLEA D’ERC MANRESA 

Dimarts 17 de desembre de 2019

«Avui, com fa quatre anys llargs, torno a ser davant d'aquesta assemblea d'ERC Manresa per presentar-me com a candidat a presidir-la. Ho vaig fer l'estiu de 2015 mogut abans que res per la voluntat de ser útil. De trenar un equip amb un grup municipal que era el més nombrós que mai havíem aconseguit en unes eleccions municipals d'ençà 1979 i que, paradoxalment, semblava abocat a esfilagarsar-se. I doncs l'equip hi va ser, i va créixer sumant tota mena d'experiències, bé al govern de la ciutat com a socis des del febrer de 2016, bé com una secció local greixada i àgil, capaç d'entomar reptes tan grans com el Referèndum de l'1 d'octubre. D'entomar la repressió que n'ha seguit amb presó i exili. I de superar en quatre anys vuit jornades electorals més -nou eleccions, per ser exactes- i aconseguint sempre uns molt bons resultats. Els millors, en el cas de les dues darreres comtesses. (*).

Vuit jornades electorals. I amb un fil conductor que passa per fer política, i fer-la des del debat i l'argumentació. Des d'una indubtable voluntat de diàleg, des d'una tossuda recerca d'acords. Segur que no heu oblidat el Referèndum de l'1 d'Octubre! I doncs els èxits no sempre són immediats, d'acord, però consoliden el nostre discurs republicà i d'esquerra i, encara més, un tarannà que suma adhesions perquè també ha sabut ser generós: o no vam saber sumar amb Junts x sí? Avui encara no ens hem aixecat de cap taula de diàleg, i defensem que un futur referèndum el guanyarem utilitzant la política, perquè el farem —en paraules de Carles Mundó— inevitable. Perquè sumarem una majoria inapel·lable.

Torno a Manresa. Hem obtingut els millors resultats, sí, ni que fos per un grapat de vots, i això indica un camí ascendent i, encara més, una responsabilitat com no teníem des dels anys trenta: la majoria de manresanes i manresans ens coneixen, ens tenen en compte i fins i tot molt sovint es refien de la nostra proposta política, sigui de país o sigui de ciutat. De futur. No sé si parlar encara d'hegemonia, l'hegemonia es guanya cada dia de cada dia i també els diumenges i festius. Però de responsabilitat sí que en parlo, i molta. Tanta, que ja no se'ns permeten sortides fàcils o simbòliques: hem de ser els més rigorosos, els més audaços, els més oberts... i els més generosos i tot. Ho deia fa quatre anys: ja no volem ser un grup d'amics i coneguts autoreferenciats: som aquí per treballar, i treballar per a tota la ciutat.

Potser per això, també, aquests darrers quatre anys no tot han estat flors i violes: a mig mandat, la crisi del Vermell ens va abocar a un exercici de realisme no exempt de dolor. Però, i al mateix temps, ens va desbrossar aquella tardor el camí per aconseguir un ampli consens a l'entorn del que ha estat el nostre candidat a les municipals del mes de maig, en Marc Aloy, imminent alcalde de la nostra ciutat. Fet i fet, de les estones adverses, dels neguits i desacords fa quatre anys que n'obtenim aprenentatges, i fins i tot victòries. Podríem haver fet més, i millor, sens dubte, però jo me'n dono per ben pagat.

D'aquests quatre anys, encara, només voldria afegir uns agraïments, uns agraïments que són sincers: agraïments, a tota la gent d'aquests anys, als que s'hi han anat incorporant, als que van fer GM i als que s'han sumat a la darrera candidatura. A tota la gent que ha vingut a empasquinar, a fer porta a porta, que ens ha ajudat amb idees o predisposició, o ambdues coses a la vegada. Ser-hi és la clau. I hi hem estat. Ser-hi també sense posar preu, pel gust de fer-ho: compromesos.

Amb Manel Tàpia, Miquel Leon, Tere Sánchez, Ferran Martínez, Denís Llussà, Pep Sala, Josep Tomàs, Mariona Descarrega, Alba Baltiérrez, Sílvia Sanfeliu, Xevi Olivé... o —last but not least— Miquel Àngel Alfaro. Als regidors que foren Pere Culell i Mireia Estefanell, també en Jaume Torras i la Maria Àngels Santolària. I ara mateix la Cristina Cruz, l'Anna Crespo, la Muntsa Clotet o la Mariona Homs. I en Jamaa Mbarki, Pol Huguet, David Aaron o Marc Aloy. I tota l'executiva ampliada (**) o les sessions mensuals obertes que són uns invents que hauríem d'exportar perquè ens permet molt sovint fer una sessions molt més riques i participades i comptar amb aportacions lliures del compromís setmanal, però predisposades a col·laborar sempre: implicats. Des d'en Pep Huguet a l'Alba Alsina, en Joan Lluís Santolària, el Marc Vila, en Jofre Oliveras, en Pere Porquet, el Marc Muncunil o en Jordi Vidal. I tants com -excuseu-me'n- ara mateix oblido perquè en temps de campanya els noms se'ns multipliquen i tothom és capaç de posar-s'hi, tots i totes trobem l'hora de ser-hi!

I un pensament exprés per Enric Aloy, que avui també ens acompanya: va ser ell i no ningú més qui em va empènyer en aquest repte que mai havia considerat possible. No sé com se li va acudir, perquè no sóc exactament allò que es diu ni un home de partit ni una persona predisposada a l'obediència. En acabat, si alguna cosa he fet bé deu ser perquè al costat del meu mal caràcter o un punt excessiu d'orgull, hi pesen els anys. Potser és el benefici d'envellir, tampoc ho tinc del tot clar. Sigui com sigui, l'Enric m'hi va abocar, acompanyar i assessorar, i confesso que no li ho retrec, sinó que li'n dono explícitament les gràcies. Amb els uns i amb les altres, no es pot demanar més: a tots els companys i companyes de l'executiva local, a tots els amics i simpatitzants, a tothom qui ens col·labora, moltes, moltíssimes gràcies.

Ara, per als propers anys, la tasca és ingent, i complexa. I si he decidit tornar-me a presentar com a candidat a presidir la secció local d'ERC Manresa és per tal de respondre a la proposta d'en Marc Aloy, això és, acompanyar-lo fins el final d'un projecte que vam començar a trenar ara fa dos anys. Això vol dir ser al seu costat en aquest període transitori fins al moment que, el proper estiu, esdevingui alcalde de la nostra ciutat. No em sap pas greu, tot el contrari. Però també sé que els càrrecs necessiten estímuls i renovació. És per això sense d'altres candidatures, avui m'agradarà de presentar-vos un equip ampli i renovat que cobreixi no només aquest primer any que jo em plantejo, sinó els quatre que conformen un mandat municipal. La tasca és gran i reclama esforç i rigor...

-Hi haurà la necessitat de donar suport al Grup municipal d'ERC Manresa, perquè el nostre vessant institucional serà percebut com el responsable principal —sinó únic— de tot allò que passi a la ciutat. I la nostra tasca com a partit és la de fer costat, bé sigui explcant l'acció de govern, bé suggerint propostes que estalviïn errors o malentesos.

-Perquè, és clar, al capdavall d'aquest mandat ens hem de proposar no només guanyar sinó d'obtenir més regidores o regidors que cap altre. Aconseguir l'alcaldia i amb un marge, si pot ser, més folgat. Les emocions són per al cinema.

-I doncs, cal redactar un bon pla de treball, que és el procés que m'ofereixo a impulsar: ens cal arribar a més gent, i quan es produeixi el meu relleu m'agradaria que l'equip tingués dibuixat un programa de mandat. Per afrontar les compteses electorals, és clar, i per guanyar-les i tot. Però especialment per fer política, i fer-ne fer. Ser l'ordit que canalitza inquietuds i la trama que aguanta les estrebades. No vénen temps fàcils, ni per al país ni per a les propostes polítiques dels que ens volem republicans i d'esquerres. Transformadors.

-I per això ens hem de proposar que l'executiva no quedi només en una reunió setmanal. Un cop al mes oberta a persones interessades enriqueix el nostre grup. Els propers dies, tornarem a connectar amb aquells qui potser us vindria de gust tornar-h o incorporar-vos-hi per primera vegada.

-I una dèria: fa 25 anys que almenys vinc aquí un cop per setmana llevat del període que vaig poder ser al govern de la Generalitat. De debò, ni me n'he adonat. I el cas ésd que hi ha gent que encara en fa més d'anys, i tant! Per a tots ells, i per tots els que han de venir, em penso que tindria molt de sentit escriure la història d'ERC a Manresa. No només la dels anys 30, sinó la nostra, la d'ara: hem estat prou tossuts com per capgirar la realitat, i ens ha costat quatre dècades, però finalment hem retornat la ciutat als ideals d'aquella època carregada d’esperança. Fem el llibre d'història? O encara millor: provem de fer història! La ciutat s'ho mereix, i nosaltres ens ho hem conjurat per aconseguir-ho:

Aquesta és l'Executiva que us proposem, fruit de les converses dins la mateixa executiva que fins dimecres passat ens vam reunir. I amb un consens tant en la proposta com en la resposta que ja de per sí la fa un equip imbatible. Els, les coneixeu a totes i tots:

MIREIA VILA, Secretaria d'Organització
MANEL TÀPIA, Secretari de Finances
JOSEP TOMÂS, Secretari d'Imatge i comunicació
TERESA SÁNCHEZ, Secreatia de Gent Gran i Barris
MARIONA DECARREGA, Secretària de Dona
SÍLVIA ZÁRATE, Secretaria de nova ciutadania
MUNTSA CLOTET, Secretaria de Política municipal
FERRAN MARTINEZ, Secretaria de Militància
MIQUEL LEON, Secretaria de Planificació estratègica
SÍLVIA SANFELIU, Secretaria de Cultura

i els càrrecs propis del JOVENT REPUBLICÀ i President del Grup Municipal (Marc Aloy) i jo mateix en la condició de President: fins la propera tardor serà un any curt, però el trajecte d'aquesta executiva es percep llarg. I SUMEM TRETZE persones, de les quals a l'espera del representant de Jovent, consignem ara mateix la paritat de 6+6. Per a tots plegats, doncs, aquest vespre us demano el vot favorable.

De tot cor, moltes gràcies.
- - -


(*) Per si us vaga de fer memòria després de les municipals de 2015:
27-IX Parlament amb Junts x Sí
20-XII espanyoles

2016
26/VI rep. espanyoles, ERC Manresa 7808 vots! guanyem!

2017
1/X Referèndum
21/XII Parlament Cat post 155

2019
28/IV Espanyoles avançades
26/V Municipals i europees
10/XI Rep. espanyoles, ERC 9964 vots torna a guanyar a Manresa.

 _ _ _

(**) M'agradaria repetir la llista de l'executiva ampliada, amb Alba Baltiérrez, Alba Alsina, Ignasi Perramon, Pep Huguet, Joan Lluís Santolària...