dijous, 30 d’abril de 2015

La moral de les esquerres i la independència

Com si mai vingués d'una estona, ja fa temps que vaig donar suport al col·lectiu "Esquerres pel Sí-Sí". Això era abans de la tardor, abans del 9N per entendre'ns, i va servir per aplegar-nos tot de gent prou diversa, reconèixer-nos, i fins i tot muntar un acte públic. Aleshores em va semblar que l'ànima de tot plegat era l'Adam Majó -i ja m'excuso ara si resulta que és algú altre. Però com que aquesta primavera va tornar-nos a convocar, vaig pensar que no podia pas fer-me el distret. Ras i curt, ara "Esquerres pel Sí-Sí" ha esdevingut "Esquerres per la Independència" i la plataforma a Manresa repeteix fórmula: diversitat, presència a títol individual, i uns quants actes en perspectiva abans no arribi el 27S, que és la data on ens acabem jugant tot el futur. En qualsevol cas, consigno que les plataformes d'esquerres han estat una constant a la vida política manresana i, talment la biologia, tendeixen a una metàstasi perpètua. Res a dir: el detall ens perd. I és que és en les jugades curtes, quan se senten els xerrics o -obertament- alguns improperis.

Sigui com sigui, m'agrada aquesta litúrgia de les plataformes d'esquerres. Retrobar-hi companys de llarg reconegut i escoltar-hi discursos incontestables. Podeu llegir el Manifest aquí. Què n'heu de dir? Encara menys quan ahir en Ramon Majó -el Majó pare- el va sintetitzar pels mitjans de comunicació, i no es va quedar en un parafraseig formal, no. L'home recuperà l'encuny dels seixanta, i en una síntesi vigorosa proclamà: "Volem la independència i la revolució social per anar cap a un país nou, (…) una República Catalana amb lleis socials més justes i on el progrés material sigui també moral". Progrés material... i moral! Reïra de bet! Encara hi ha qui hi pensa!? Aleshores, en aquell precís moment, vaig saber que barrejar-me -confondre'm?- amb aquestes "Esquerres per la Independència" continuava valent la pena.

La foto, d'en Pere Fontanals, és pispada del ManresaInfo d'avui mateix. Gairebé estem tots marcats per una o vàries sigles, sumem un grapat d'anys i presentem, al costat de la il·lusió, els símptomes d'un punt de grilladura. Progrés material i moral: no en volia saber d'altra! Reconfortant.

1 comentari:

  1. dividir-se molt sempre ha sigut marca de la casa en les esquerres, no fos cas que junts aconseguissin alguna cosa

    ResponElimina