dissabte, 2 de maig de 2015

Qui no coneix Jordi Torra?

Va sortir per Sant Jordi, ara com fa vint-i-vuit anys: el Pou de la gallina. El tema, les eleccions municipals. Un tractament encertat que defuig les (impossibles) anàlisis de profunditat a favor d'unes converses disteses. 10 candidats entrevistats per 10 manresans. En general -no podria ser d'una altra manera- no hi destaquen grans idees. Però almenys apareixen propers, i es deixen retratar.  A la meva secció "Qui no coneix…", amb Maria Picassó hi presentem en Jordi Torra i Oliveres. La figura d'un filòleg em va semblar ideal per afrontar Sant Jordi. I és que Jordi Torra és molt més que un filòleg! Vindria a ser -per nom i per actitud- una síntesi perfecta de la Diada, amb la virtut que circula tot l'any. I la il·lustració? Llegiu-vos la peça, canalla! I veureu que la Maria Picassó l'ha encertada, com sempre!

Jordi Torra,
cavalcant amb Pompeu Fabra

Que no us despisti aquesta barba, molt més de predicador que no pas de sant: parlem d’en Jordi Torra, dels Torra i Oliveres -que entre els Torra i els torretes, quina nissaga a Manresa! Doncs en Jordi és el més petit dels de la plaça Catalunya. Recordeu l’alineació? Amb la Teresa, el Toni, el Lluís, la Marta i la Núria –malaguanyada!- i ell, el més petit de tots. El noi ja ha superat la cinquantena i perpetua la tradició familiar que els aboca a la cultura i –no trobareu major densitat- l’estudi i difusió de la llengua de Pompeu Fabra. La mare, Rosa Maria, ja era mestra. I el pare, en Josep, ha servat sempre la tradició familiar llibretera, sigui a la botiga o, quan va caldre, de viatjant. I bo, es podria dir que tots els germans els van anar a batejar a l’Òmnium, al carrer del Bruc, i encara avui se’n troba el rastre! I ja s’entén, doncs, que el Jordi s’apassioni pels temes lingüístics i –filem prim- encara més pels sociolingüístics. Ara bé, coses de la modernitat, l’home no s’ha dedicat pas a la docència sinó que s’ha anat guanyant la vida fent de corrector en el món de l’audiovisual. I és així que ha treballat per TV3 i per molts estudis de doblatge. La cosa ja fa anys que dura, i això l’ha fet responsable de la llengua de Bonanza o de la de Gent del barri. O, fins ara mateix, darrera de El gran dictat, que és un programa on gairebé hi deixa la salut. En fi, ceballut com és, el Jordi forma part del nostre independentisme seminal encara que, com els bons antibiòtics, també té un ampli espectre d'amistats. El seu caràcter afable no el priva de ser molt seriós i exigent. Però, i per entendre’ns, tampoc és un d’aquells torracollons de la llengua. Ras i curt: sap que tot a la vida té el seu registre. Lector impenitent, prioritza l’assaig i és devot de Joan Fuster i Josep Pla. També es distreu molt amb el bàsquet i és un campió de l’scrabble. Però sobretot, bon punt fosqueja, s’arriba fins la Taverna de Predicadors i s’aboca, tan ponderat com amb tot, al tast de cerveses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada